Jesús i els Malalts (1/3).
En Víctor i la Marta parlen sovint sobre temes de Religió perquè
ell, que es confessa agnòstic, no acaba d’entendre la fe de la seva dona. Havia
estat educat en un ambient religiós; però va arribar un moment en què les coses
“no li quadraven”, i ho ha deixat tot. També cal dir que a en Víctor li agrada punxar. En realitat, busca una “victòria”
que li permeti estar més segur de les pròpies conviccions, encara ben poc madurades.
Avui en Víctor porta preparada una pregunta que considera especialment punxant. Aquesta ha estat, més o menys, la conversa amb la seva Marta:
Víctor
Marta
No ho sé... Potser sabia que molts malalts no es volen curar... T’imagines que
vols estar malalt, i vingui algú i et curi?...
Víctor
No crec que hi hagi cap malalt que no es vulgui guarir!
Marta
Te’n recordes de la teves filles quan eren nenes? A la petita li
agradava anar a l’escola, i no va estar mai malalta durant el curs. En canvi la
gran, quantes vegades estava malalta precisament a les vuit del matí?!
Víctor
Vols dir que ens enganyava?
Marta
No! Necessitava estar malalta, i ho estava de debò. Era una reacció de
la seva mateixa naturalesa. ¿Va estar mai malalta en temps de vacances?
Víctor
Em sembla una mica cínic això que dius. Insinues que els malalts ho són per
gust?
A més: no has respost la pregunta que t’he fet. Per què Jesús curava els
malalts que anaven a trobar-lo i, en canvi, no feia res per als que no es
podien moure de casa?
Marta
No ho sé... No sóc Jesús... Però em sorprèn que tu, que dius que no creus en
res, ara creguis que Jesús curava malalts;
només per poder-lo acusar de que no els curava tots...
Hi ha una cosa que m’intriga: sovint, quan els evangelis expliquen una curació
concreta, Jesús acaba dient al malalt: la
teva fe t’ha salvat. Jesús no era un curandero sinó que provocava una resposta de fe. Potser “fe”
vol dir això: sortir. Sortir de casa, sortir de la pròpia mentalitat,
sortir de les pròpies creences... En el fons, sortir d’un mateix.
Víctor
“Sortir d’un mateix”. I, on estàs quan surts
de tu mateix?... Això és només una frase bonica que s’ha posat de moda.
Marta
Quan surts de tu mateix pots trobar
els altres; els altres reals; no com els imaginem, sinó tal com són.
Víctor
Els altres sovint fan més nosa que
servei...
Marta
Potser sí. Però els altres són l’únic
“espai” on podem ser reals. Ells són la “pantalla” de la nostra vida. És com en
els ordinadors: només la pantalla fa reals
els continguts que tenen dintre. Ningú no pot
sortir de si mateix tot sol. Només la realitat dels altres, respectada i
assumida, crea un “espai” al qual pot sortir
el nostre jo.
Víctor
Quan jo estic malalt, el que vull és que em deixin sol.
Marta
Sol, però amb algú que et cuidi i estigui per tu... Recordo quan jo era
petita: A casa tots podíem estar malats; tots, menys la mare. Ella deia: “No tinc temps d’estar malalta”. Ella
només podia trobar-se malament.
Aleshores descansava una estona, però mai no estava malalta, perquè ens havia de cuidar.
Víctor
Trobar-se malament és el mateix que estar malalt...
Marta
Per ella, no. Per ella eren dues coses molt diferents. Estar malalt volia dir entrar en una situació de passivitat.
¿Recordes quan estava malalta, la gran? Ho deia clarament: ”M’encanta estar
malalta perquè em cuideu i esteu per mi”. En canvi, trobar-se malament només permet ser menys actiu. És una
qüestió sobretot mental.
Víctor
Una qüestió mental?
Marta
Sí. Estar malalt és com tenir permís
per evadir-se de la vida durant un
temps. A vegades la vida es torna feixuga, estressant, difícil, i ens cansa.
Aleshores estar malat és com un mecanisme, activat per la mateixa naturalesa, que ens permet descansar.
Víctor
I la religió, què hi pinta en tot això?
Marta
No, no; no hi pinta res. Jesús no era ni psicòleg ni psiquiatra. Però el seu missatge
porta a estimar la vida. Aleshores, la vida no et cansa, perquè no l’has pas de suportar sinó donar. Ja
no necessites descansar de la vida sinó
que busques viure-la, sentir-la, donar-la, gustar-la... Només amb això ja
ens alliberem de molts mals; i els que queden són viscuts diferentment: se
superen no pas traient-los sinó assumint-los com a part inherent
de la mateixa vida.
Víctor
Si estar malalt és una qüestió mental, les curacions
de Jesús també deurien ser només una qüestió
mental...
Marta
Em sembla un punt molt important, aquest que dius. M’agradaria parlar-ne amb
més calma. (→ Diumenge
vinent).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada