EVANGELI. (Lluc 1,26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules,
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
Relectures.
(Continua el grup de catequesi)
Tindràs un fill... i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
Nen
Senyoreta: el meu pare i la meva mare es van discutir...
Catequista
I va ser per culpa teva?
Nen
Sí... bé, no ho sé... No ho vaig entendre gaire.
Vtè. ens havia dit allò de la mare de
Jesús; i la meva mare va dir que la mare de Jesús també és mare de Déu. Però el pare li va dir que
no emboliqués les coses; que ja estava bé com ho havia dit jo. Però la mare
insistia que la mare de Jesús també
és la mare de Déu, i es discutien...
Què vol dir “mare de Déu”? Déu té pares com nosaltres?
Catequista
Em fas una pregunta molt fàcil de respondre però molt difícil d’explicar. A
veure...
Mireu: Quan jo em vaig casar, vaig anar a viure a casa del meu marit, que vivia
amb els seus pares. I jo també vaig començar a dir-los “pare” i “mare”. No ho
eren pas, però jo els estimava igual que el meu marit, i, per tant, els
tractava com ell. A ells també els agradava, i em deien “filla”. Deien: abans
que us caséssiu, teníem un fill, i ara tenim un fill i una filla.
Nen
A casa, el meu pare també li diu “mare” a la meva mare...
Catequista
I això està molt bé. Encara que no sigui del tot veritat, ho diem com una
manera de mostrar el nostre amor. Aquest amor
sí que és veritat; i expressar-lo d’aquesta manera és molt bonic.
Nen
La meva mare sempre em diu que la mare de Jesús és també mare nostra, i a
vegades li resem...
Nen
Que els amics de Jesús li diguem “mare” a la seva mare, ho entenc. Però, què
vol dir “mare de Déu”?
Catequista
Mireu: a Déu no l’ha vist mai ningú. Per això hi ha persones que diuen que no
existeix... Però tampoc no veiem l’electricitat... Com ho sabem que hi ha
electricitat?
Nen
Perquè s’encenen les bombetes.
Catequista
Exacte! No podem veure l’electricitat però podem veure la llum
que fa una bombeta quan li arriba electricitat.
Mireu: a Déu tampoc no el podem veure. Però moltes persones, quan van veure Jesús, es van adonar que en ell hi
veien la bondat de Déu. O, si voleu,
hi veien Déu, perquè Déu és “bondat”. Per a ells, Jesús era com una bombeta de Déu.
Si en Jesús hi veiem “Déu”, de la mare de
Jesús en podem dir d’alguna manera també mare de Déu. Dient això no es vol pas dir que Déu tingui una “mare”
com nosaltres sinó que en el fill de
Maria hi veiem Déu.
Nen.
Una mica complicat, tot això...
Catequista
Heu de tenir en compte que, parlant així, fem servir les paraules “Déu” i
“mare” en un significat diferent del normal; però ens ajuden a sentir-nos més a
prop de Déu, de Jesús i de Maria.
Des de fa molt temps a Catalunya fem servir l’expressió “mare de Déu” per
parlar de les imatges de Maria més populars: mare de Déu de Montserrat;
mare de Déu del Carme; mare de Déu de Núria.. Però en altres casos avui potser és
millor fer servir sobretot l’expressió mare
de Jesús, perquè és més clara per tothom.
Nen
Ho puc dir a casa, això?
Catequista
És clar que sí! Tot allò que us dic aquí, és bo que ho comenteu amb els vostres
pares. Però no vulgueu donar-los lliçons! Ells, de tot això, en saben més que
vosaltres i, segurament, més que jo; encara que es discuteixin...
