diumenge, 27 de desembre del 2020

Solemnitat de la Mare de Déu. Cap d'Any.

 



EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,

els pastors anaren a Bet-Lèhem

i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,

quan hagueren de circumcidar-lo;

li posaren el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l’àngel

abans que el concebés la seva mare.

 


 

Relectures.

 

“Li posaren el nom de Jesús...”

1. Per entendre una cosa, és important fer-se les preguntes pertinents. Igualment, unes preguntes impròpies poden ser un obstacle per a la comprensió. Si, per exemple, em pregunto “quin sentit la meva vida?”, no arribaré mai a una resposta encertada, perquè no és la pregunta pertinent. La pregunta apropiada seria: “quin sentit dono a la meva vida?”.

2. Sovint ens preguntem “Qui és Jesús?”. La pregunta és correcta, però cal saber que no és la pregunta que responen els Evangelis. En els Evangelis, la pregunta pertinent per entendre Jesús és “Qui és l’Home?”. Els Evangelis ens presenten Jesús com a paràbola de la Humanitat.

3. “Li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare”.
Podria semblar que els Evangelis es fan un embolic sobre qui posa el nom a Jesús. Segons l’evangeli de Mateu, l’hauria de posar Josep (Mateu 2,21); segons l’evangeli de Lluc, l’hauria de posar Maria (Lluc 1,31); però, en el relat de la Circumcisió que hem llegit, es diu simplement que li posaren el nom de Jesús.

4. Notem que, sigui qui sigui que posa el nom, sempre es tracta del nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. I no es tracta d’una qüestió sense importància, doncs sabem que en la Cultura hebrea, el nom fa la cosa.

5. Tot allò que ens diuen els Evangelis sobre Jesús és per a respondre la pregunta: “Qui és l’Home?”. Per això són “bona notícia” per a tots els “humans”.

6. Encara que els Evangelis van ser escrits en llengua grega, s’hi expressa sobretot la mentalitat pròpia de la Cultura hebrea. Per això no parlen fent especulacions sobre la Humanitat, o fent una presentació genèrica i teòrica de l’Home, sinó que ens parlen de la realitat humana a partir d’homes concrets de carn i ossos. Jesús va ser un home real, amb vincles socials reals: fill d’uns pares reals, germà de germans reals, ciutadà d’un poble real, i súbdit d’unes autoritats reals. És a partir d’aquest home real i concret que els Evangelis ens diuen què és l’Home. I, per contrast, ens diuen, també amb persones reals i concretes (com Herodes), què és l’Antihome.

7. Els Evangelis ens presenten l’Home com una Història. Aquesta Història és sagrada, ja que té Déu per protagonista, juntament amb el mateix Home. És precisament gràcies a aquest co-protagonisme que els Evangelis ens poden presentar la Història humana com una bona notícia, a pesar dels innumerables moments tràgics, de mort, crueltat i violència.

8. La humanitat de Jesús posa al descobert les àmplies zones de inhumanitat de la nostra Història, d’una manera semblant a com la llum deixa ben emmarcats els espais d’ombra i de foscor. Com tants altres homes reals i concrets, Jesús va ser jutjat, condemnat i assassinat per uns (anti)homes també reals i concrets. I serà precisament en l’home Jesús que podrem descobrir que el sepulcre no és l’última escena de la Història Humana. La nostra Història real està feta de moments d’humanització i de deshumanització; però el sepulcre buit (Marc 16:6) ens anuncia que la deshumanització no triomfarà pas sobre la humanització plena de tots els qui l’acceptin.

9. Jesús significa salvador (Mateu 1,21). Ningú no podia posar-li aquest nom per iniciativa pròpia. Estava ja decidit per Déu “abans que el concebés la seva mare”.
De què ens “salva”, Jesús? Aquí convé no caure en la temptació d’inventar-nos una perdició prèvia a fi de poder ser salvats. L’Home no estava “perdut” abans de Jesús.
La salvació que opera Jesús en cada ésser humà és la descoberta de que som fills de Déu. Mentre el fill no sap encara què significa ser fill, se sent com un esclau a casa dels pares. La descoberta i acceptació de la filiació el “salva” de la seva suposada esclavitud, com hem llegit en la primera Lectura, en paraules de St. Pau, que parlava des de la seva pròpia experiència (Gàlates 4,1ss).
Només des de la consciència de fills entenem la situació anterior com una etapa que havia de ser “salvada”. No estàvem ni perduts ni condemnats; simplement ens trobàvem en camí desconeixent l’horitzó. Abans de rebre i acollir la invitació a ser fills de Déu (fills en el Fill), experimentem la pròpia vida com una realitat bàsicament absurda.

10. És cert que hi ha moltes persones que, tot i no saber que són invitades a ser “fills de Déu”, mostren una exemplar valentia per viure amb dignitat la seva vida (potser considerada absurda). Però també és important que l’orgull d’aquesta valentia no es converteixi en un obstacle per acollir, amb goig i agraïment, el do generós de Déu.

 

dissabte, 19 de desembre del 2020

NADAL.

 


 

Relectures (Any B).

 

(Continua el grup de catequesi)

 

 “Nascut de Maria, verge”.

 

Nen 
Senyoreta: si a la mare de Jesús li podem dir mare de Déu, al pare de Jesús li podem dir pare de Déu?

Catequista      
Uiiii! Ui! Ui! Ui! Aquesta pregunta és molt important! Però, explicar la resposta és molt perillós!

Nens       
Per què és perillós?

Catequista      
Ara ho veureu.
Resulta que els Evangelis diuen molt clar que Maria és la mare de Jesús. En canvi, no diuen mai directament que St. Josep sigui el seu pare. Això no vol dir que Jesús no tingués pare, o que no fos St. Josep! Jesús va néixer com cada un de nosaltres, i és fill de Josep, que era el marit de Maria.
Per què, doncs, els Evangelis no ho diuen?
Ja us vaig explicar que tots som fills de la Humanitat, i que Maria representa la força generadora de la Humanitat anterior a Jesús.
Però,
- ¿Què és allò que fa créixer realment la Humanitat?

Nen 
- Ser bones persones.

Catequista      
- Molt bé! I som bones persones quan ens dediquem a servir els altres (no pas perquè siguem inferiors a ells sinó perquè els estimem). Vivint així, fem néixer més Humanitat. Però, a vegades, destruïm Humanitat, o fem que la Humanitat vagi enrere i es torni salvatge.
- ¿Quan passa, això?

Nen 
- Quan ens barallem.

Catequista      
- Molt ben dit: quan ens barallem; i sobretot quan fem guerres, o quan volem ser forts i poderosos per dominar els altres.
Si mirem la llarga Història de la Humanitat, ¿qui són principalment els qui han fet les guerres o que esclavitzen els altres: els homes o les dones?

Nen 
- Els homes, perquè som més valents!

Nena      
- Els homes, perquè sou més brutos!

Nen 
- I vosaltres, què? Sou unes bledes. Sembleu de fireta... “Ai, no em toquis”...!

Nena      
- Vosaltres sou uns salvatges. Senyoreta: l’altre dia, el meu germà jugava a trencar la cua de les sargantanes que trobava pel jardí. Les buscava, per fer-los mal! És un bèstia!

Catequista      
- Prou; prou...!
Veieu per què us deia allò de “perillós”?... En aquest punt, l’experiència d’homes i dones és ben diferent.

Ara ja podeu entendre per què els Evangelis parlen només de Maria com a mare de Jesús. Jesús representa la nova Humanitat formada per totes les persones que, per amor, viuen servint els altres. Aquestes persones venen representades sobretot per una dona, perquè, en la vida de cada dia, som sobretot les dones les que més demostrem el nostre amor servint als altres.

Nen 
St. Josep no era bona persona?

Catequista      
I tant que ho era! Hi ha molts homes que són bones persones!
Però també hi havia, en temps de Jesús i ara, molta gent (homes i dones) que pensava que, amb guerres i creant imperis poderosos, es pot fer avançar la Humanitat. És i ha estat un gravíssim error!!! Per això els Evangelis volen deixar ben clar que les guerres i el domini sobre els altres no fan avançar la Humanitat sinó que la fan recular.

Nen 
També hi ha dones que porten armes i fan guerra...

Catequista      
És veritat. I actualment algunes ho fan “per ser com els homes”. És veritat que homes i dones hem ser iguals en drets. Però en aquest punt seria millor que la igualtat no vingués perquè les dones fóssim com els homes sinó perquè els homes fossin com les dones.

Nena      
La meva mare, quan parla de la mare de Jesús, en diu la verge Maria. Què vol dir “verge”?

Catequista      
En els Evangelis, vol dir exactament això que us acabo d’explicar. Vol dir que només el servei per amor fa néixer més Humanitat. Jesús, com a persona totalment bona, va néixer només gràcies a les persones (dones o homes) que serveixen els altres per amor. En canvi, el poder, el domini,... només destorben. En els evangelis, el poder i el domini sobre els altres venen representats sobretot per homes cruels, com Herodes, que volien matar Jesús. És a dir: els qui volen matar la nova Humanitat.

Nen 
Així, exactament, què vol dir “verge”?

Catequista      
En la vida normal vol dir que una dona no té marit, o un home no té dona. Els Evangelis fan servir aquest llenguatge per indicar que només fem néixer i créixer la Humanitat quan estimem els altres i els servim amb amor, excloent tota forma de poder o de domini sobre d’ells.

Nen 
Si els meus pares no m’ho fessin fer per força, no faria moltes coses bones que faig...

Catequista      
Segurament que els teus pares t’ho fan fer no pas perquè vulguin dominar-te sinó com un servei que encara necessites. Mentre som petits, les normes que ens donen els pares són només per fer-nos créixer fins a ser lliures i capaços de decidir per nosaltres mateixos.

Nen 
Els governants i els que manen no fan ben fet?

Catequista      
Depèn. Quan manen per manar, fan mal fet. Quan manen per fer un servei necessari i que se’ls ha demanat, fan ben fet. ¿Podríem utilitzar el cotxe si no hi haguessin les normes de circulació? Hi ha serveis que són necessaris, i per això elegim les persones que volem que posin aquelles normes que són necessàries per conviure.

 

diumenge, 13 de desembre del 2020

Diumenge, 4 d’advent. Any B.

 


EVANGELI. (Lluc 1,26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules,

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

 

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

 

Relectures.

 

(Continua el grup de catequesi)

 

Tindràs un fill... i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

 

Nen 
Senyoreta: el meu pare i la meva mare es van discutir...

Catequista      
I va ser per culpa teva?

Nen 
Sí... bé, no ho sé... No ho vaig entendre gaire.
Vtè. ens havia dit allò de la mare de Jesús; i la meva mare va dir que la mare de Jesús també és mare de Déu. Però el pare li va dir que no emboliqués les coses; que ja estava bé com ho havia dit jo. Però la mare insistia que la mare de Jesús també és la mare de Déu, i es discutien...
Què vol dir “mare de Déu”? Déu té pares com nosaltres?

Catequista      
Em fas una pregunta molt fàcil de respondre però molt difícil d’explicar. A veure...
Mireu: Quan jo em vaig casar, vaig anar a viure a casa del meu marit, que vivia amb els seus pares. I jo també vaig començar a dir-los “pare” i “mare”. No ho eren pas, però jo els estimava igual que el meu marit, i, per tant, els tractava com ell. A ells també els agradava, i em deien “filla”. Deien: abans que us caséssiu, teníem un fill, i ara tenim un fill i una filla.

Nen 
A casa, el meu pare també li diu “mare” a la meva mare...

Catequista      
I això està molt bé. Encara que no sigui del tot veritat, ho diem com una manera de mostrar el nostre amor. Aquest amor sí que és veritat; i expressar-lo d’aquesta manera és molt bonic.

Nen 
La meva mare sempre em diu que la mare de Jesús és també mare nostra, i a vegades li resem...

Nen 
Que els amics de Jesús li diguem “mare” a la seva mare, ho entenc. Però, què vol dir “mare de Déu”?

Catequista      
Mireu: a Déu no l’ha vist mai ningú. Per això hi ha persones que diuen que no existeix... Però tampoc no veiem l’electricitat... Com ho sabem que hi ha electricitat?

Nen 
Perquè s’encenen les bombetes.

Catequista      
Exacte! No podem veure l’electricitat però podem veure la llum que fa una bombeta quan li arriba electricitat.
Mireu: a Déu tampoc no el podem veure. Però moltes persones, quan van veure Jesús, es van adonar que en ell hi veien la bondat de Déu. O, si voleu, hi veien Déu, perquè Déu és “bondat”. Per a ells, Jesús era com una bombeta de Déu.
Si en Jesús hi veiem “Déu”, de la mare de Jesús en podem dir d’alguna manera també mare de Déu. Dient això no es vol pas dir que Déu tingui una “mare” com nosaltres sinó que en el fill de Maria hi veiem Déu.

Nen.
Una mica complicat, tot això...

Catequista      
Heu de tenir en compte que, parlant així, fem servir les paraules “Déu” i “mare” en un significat diferent del normal; però ens ajuden a sentir-nos més a prop de Déu, de Jesús i de Maria.
Des de fa molt temps a Catalunya fem servir l’expressió “mare de Déu” per parlar de les imatges de Maria més populars: mare de Déu de Montserrat; mare de Déu del Carme; mare de Déu de Núria.. Però en altres casos avui potser és millor fer servir sobretot l’expressió mare de Jesús, perquè és més clara per tothom.

Nen 
Ho puc dir a casa, això?

Catequista      
És clar que sí! Tot allò que us dic aquí, és bo que ho comenteu amb els vostres pares. Però no vulgueu donar-los lliçons! Ells, de tot això, en saben més que vosaltres i, segurament, més que jo; encara que es discuteixin...

 

diumenge, 6 de desembre del 2020

Diumenge, 3er. d’advent. Any B.



EVANGELI. (Joan 1,6-8.19-28).

Déu envià un home que es deia Joan.

Era un testimoni;

vingué a donar testimoni de la Llum,

perquè per ell tothom arribés a la fe.

Ell mateix no era la Llum;

venia només a donar-ne testimoni.

Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem,

sacerdots i levites per interrogar-lo,

el testimoni de Joan fou aquest.

Li preguntaren: «Qui ets, tu?»

Ell, sense cap reserva, confessà clarament:

«Jo no sóc el Messies.»

Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?»

Els diu: «No el sóc.»

«Ets el Profeta que esperem?»

Respongué: «No.»

Li digueren: «Doncs, qui ets?

Hem de donar una resposta als qui ens han enviat:

què dius de tu mateix?»

Digué: «Sóc una veu que crida en el desert:

“Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.»

 

Alguns dels enviats, que eren fariseus,

li preguntaren encara:

«Per què bateges, doncs,

si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?»

Joan els respongué:

«Jo batejo només amb aigua,

però, tot i que no el coneixeu,

ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi;

jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»


Això va passar a Bet-Ània,

a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

 


RELECTURES.

“Li digueren: Doncs, qui ets?”

 

(Continua el grup de catequesi).

 

Nen 
Senyoreta: diumenge passat ens va dir que Maria i Joan Baptista representaven les bones persones que havien “preparat” el naixement de Jesús. Però, quin dels dos és el més important?

Catequista.     
Aquesta pregunta és molt interessant, però no te la puc respondre, perquè els Evangelis no parlen de les persones perquè siguin més o menys importants sinó pel servei que fan. Però la teva pregunta és interessant perquè és un exemple de la classe de preguntes que solem fer-nos nosaltres. Els humans, quan encara no hem entès gaire res dels Evangelis, ens fem preguntes com aquesta teva.

Nen 
Per als Evangelis, les persones no són importants?

Catequista.     
Són la única cosa realment important! Les persones són tan importants que totes ho som al màxim; i per això no hi poden haver unes persones més importants que les altres.
Els Evangelis ens parlen de Maria i de Joan Baptista perquè van fer serveis molt bons, i diferents.
Maria, una dona −juntament amb Josep−, fa de mare. Com a mare, Maria serveix la nova vida de Jesús, com fem totes les mares amb els nostres fills.

Nen 
I Joan Batista fa de pare?

Catequista.     
No exactament. En tot cas el pare era Josep, el marit de Maria. Joan Baptista fa el servei de profeta. Com a profeta ensenya el significat profund de la vida de Jesús.

Nen 
Els profetes són aquelles persones que coneixen el futur?

Catequista.     
No. El futur encara no existeix, i per això ningú no el pot conèixer. Els profetes són persones que saben entendre tan bé allò que passa avui que intueixen allò que pot passar demà, i ens avisen. És com quan el mestre veu que un nen no estudia, i li diu: si continues així, suspendràs el curs. El mestre no “coneix” el futur, però, veient el present d’un nen que no estudia, l’avisa del que pot passar.
El servei de Joan Baptista va ser dir a tothom que la Humanitat havia “crescut” tant que ja existia un home-del-tot-bo; i que, els qui volguessin, ja podien seguir el seu exemple.

Nen 
Els profetes no s’equivoquen mai?

Catequista.     
Depèn. Com us he dit, els profetes avisen. Després, depèn de si la gent en fa cas o no. Tornem al Sr. mestre: si aquell nen que el mestre ha avisat es posa a estudiar i aprova el curs, algú podria dir que el mestre s’havia equivocat?...

Nen 
Després de Jesús, també hi ha profetes?

Catequista.     
És clar que sí; encara que, mentre viuen, normalment no en diem “profetes”. Per exemple: segurament que els vostres pares us avisen de moltes coses. Podríem dir que, per a vosaltres, ells són els vostres profetes més pròxims.

Nen 
El meu pare sempre em diu que he d’estalviar: l’aigua i l’electricitat... Que hem de cuidar la Terra, perquè és la casa de tots nosaltres i de la gent que vindrà després...

Catequista.     
Doncs, faràs molt bé de fer-ne cas, perquè ell sap molt bé el que està passant avui, i el que pot passar demà si no fem les coses ben fetes.

Nen 
Els profetes ens avisen només de coses dolentes?

Catequista.     
Aquesta pregunta m’agrada molt i és molt important. Podria semblar que els profetes ens espanten amb coses dolentes. Però és totalment al revés. La primera cosa que diuen els profetes és que Déu estima tant els Humans que ens invita a créixer per poder estar a la seva altura, i així poder ser feliços com ho és Ell. Això és el més important que diuen; i ens avisen, quan veuen que ens ho podríem perdre. Tornem al Sr. mestre: quina és la primera cosa que vol un mestre per als seus alumnes?

Nen 
Que aprovin el curs perquè així no hagin de repetir...

Catequista.     
Exacte! I “aprovar el curs” vol dir aprendre moltes i moltes coses que ens ajudaran a viure millor tots plegats. Un nen que no estudiés s’ho podria perdre, i retardaria el creixement de la Humanitat.

Nen 
O sigui: que el Sr. mestre també és un profeta!

Nen 
I Vtè. també, Senyoreta!

Catequista.
Gràcies. Sou molt amables.

 

diumenge, 29 de novembre del 2020

Diumenge 2on. d'Advent.

 


Diumenge, 2 d’advent. Any B.

Evangeli.

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això:

«Jo envio davant teu el profeta missatger

perquè et prepari el camí.

Una veu crida en el desert:

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»

 

Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió,

per obtenir el perdó dels pecats,

i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea,

amb tota la gent de Jerusalem,

confessaven els seus pecats

i es feien batejar per ell al riu Jordà.

El vestit de Joan era de pèl de camell,

es cobria amb una pell a la cintura

i s’alimentava de llagostes i mel boscana.

 

I predicava així:

«Després de mi ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me

a deslligar-li la corretja del calçat.

Jo us he batejat només amb aigua;

ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

 


RELECTURES.

 


Jo us he batejat només amb aigua;

ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

 

(Continua el grup de catequesi)

Nen 
Senyoreta: l’altre dia ens va dir una cosa que no entenc: que, quan diem que Jesús neix, volem dir que neix una mica més la Humanitat. Però, la Humanitat és molt més vella que Jesús...

Catequista      
És veritat: això que us vaig dir és una mica difícil d’entendre perquè encara sou massa petits. A veure si us ho sé explicar.
Vosaltres, ara, quants anys teniu?

Nen 
9 anys, més o menys. Anem al mateix curs...

Catequista      
9 anys són força anys... Ja sou persones grans?

Nens       
No! Som encara nens i nenes...

Catequista      
I què vol dir que encara sou nenes i nens?

Nen 
(Després d’un petit silenci) Vol dir que, per viure i créixer, encara necessitem els pares i la gent gran.

Catequista      
Exacte. Molt ben dit! I l’any que ve, ja sereu grans?

Nen 
No. Només serem una mica més grans.

Catequista      
I d’aquí 10 anys?

Nen 
Ja serem grans! I podrem portar cotxe!

Catequista      
Si teniu cotxe, és clar...
Podreu portar cotxe perquè ja sereu capaços de dirigir la vostra vida. També sereu responsables d’allò que fareu o deixareu de fer...
Tot això vol dir que tardem 18 anys a fer-nos grans. Podríem dir que, abans de ser dones i homes de debò, estem 18 anys creixent, o naixent cada dia una mica més.
Doncs, mireu: això que passa a cada un de nosaltres, també ha passat amb la Humanitat. Els primers homes i dones eren poc “crescuts”. Però la Humanitat ha anat creixent durant milers d’anys.

Nen 
Com ha crescut, la Humanitat?

Catequista      
La Humanitat som tots els homes i dones que han existit o existim (i també els que existiran). Hi ha persones, moltes persones, que fan créixer la Humanitat perquè són bones; i també n’hi ha que fan difícil aquest creixement perquè es porten malament.

Nen 
És com al cole. A la nostra classe hi ha dos nens que, quan hi són tots dos, tots perdem el temps i fem el burro. Però, quan en falta un d’ells, el profe diu que treballem molt i que aprenem moltes coses.

Catequista      
Això que passa a la classe, passa també als pobles, als països,... i a tota la Humanitat. Hi ha gent que ajuden a que tots ens respectem i siguem amics. Així la Humanitat “va naixent una mica més”; és a dir: creix. També a vegades provoquem baralles, fem guerres... Fins i tot, a vegades, hi ha gent que mata! Això no deixa créixer la Humanitat.

Nen 
Jesús va ajudar a créixer la Humanitat?

Catequista      
I tant! I no només això. Vosaltres, el dia que fareu 18 anys, sereu majors d’edat. Però la Humanitat, ¿quan es va fer major d’edat? (Silenci dels nens)
Les persones que van veure la manera com Jesús vivia fent el bé a tothom, i com moria donant amb amor la seva vida, es van adonar que aquella manera de viure era la manera de ser homes i dones adults. Per això van considerar que, en Jesús, la Humanitat ja havia arribat a ser major d’edat. En Jesús, la Humanitat es va fer gran. Ara només falta que també ens fem “grans” la resta dels humans.

Nen 
Abans de Jesús, ningú no havia estat bona persona?

Catequista      
Hi havia hagut moltes persones bones, i molt bones. Van ser precisament elles, les persones bones, les que van fer créixer la Humanitat perquè hi pogués néixer una persona tan bona com Jesús. Els Evangelis ens parlen de totes aquestes bones persones representant-les sobretot en dos personatges: una dona: Maria, com a mare de Jesús, i un home: Joan Baptista, com a precursor de Jesús. Li diem precursor perquè la seva feina era fer saber a tothom que “l’home adult” ja existia, i que tothom el podia veure, si desitjava ser com ell.
Mireu: abans de Jesús, la gent pensava que, per ser bona persona, era necessari sobretot complir bé les normes de la Religió i totes les altres lleis. En canvi, els que van conèixer Jesús es van adonar que les persones realment bones són aquelles que estimen els altres. Fins i tot les mateixes lleis i la Religió només són bones si ens ajuden a estimar els altres. Només l’amor als altres ens fa ser realment majors d’edat.

diumenge, 22 de novembre del 2020

Diumenge 1 d'Advent. Any B.


RELECTURES. (Any B.).

 

Introducció.

Juntament amb els Apunts d’homilia corresponents a l’any B del cicle litúrgic, reedito també RELECTURES, amb alguna correcció o posada al dia).

 

RELECTURES es situa en el marc d’un grup de catequesi, de  nens i nenes d’uns 9 anys. Això permet un llenguatge molt directe, familiar i quotidià.

 

1er. diumenge d’Advent. Any B.

“Fer néixer Humanitat”.

 

Catequista.
Avui comencem l’Advent. Això vol dir que s’acosta una festa molt grossa. Quina?

Nen
El pont de la Constitució.

Catequista.
No. Més grossa; i no tan aviat...

Nen          
Les vacances de Nadal.

Catequista.     
Exacte. La festa de Nadal. Nadal és una festa grossa. Per això dura força dies. I ara, quatre setmanes abans, ja comencem a preparar-la. I què celebrem per Nadal?

Nena        
El naixement de Jesús.

Catequista.
Molt bé.

Nen          
Senyoreta: com és que Jesús no acaba mai de néixer? Perquè cada any diuen que neix...

Nena        
Sí que neix cada any! Cada any a la parròquia hi posen un nen Jesús, i tothom li fa un petó.

Nen          
Au va! Tu ets tonta! Allò de la parròquia només és un nino.

Nena        
El tonto ets tu. Com que els teus pares no van a missa, això no ho saben i no t’ho expliquen. Els meus pares em porten cada any a la missa del gall, i cantem cançons perquè Jesús ha nascut.

Nen          
Doncs, el meu pare diu que Jesús no ha existit mai, i que això de Nadal és només un negoci.

Nena        
Si no creus en Jesús... per què vens a catequesi?

Nen          
Tu et creus molt sàvia, eh! Doncs mira: els que es creuen més savis són els més burros...

Nena        
Senyoreta: per què no diu res, Vtè? Aquest nen ens està insultant!...

Catequista.
Us escoltava. I si ara m’escolteu vosaltres a mi, us diré algunes coses que hauríeu de saber. Encara que m’ho heu posat molt difícil!!!
Primer de tot us diré que aquí, la que sap més coses sóc jo, i no perquè sóc la catequista sinó perquè sóc la més gran! Heu d’entendre això: tothom, des del moment que neix, comença a aprendre coses. Així, com més vells, més coses sabem. Però també, tots aprenem coses diferents, perquè vivim en llocs diferents, o perquè ens trobem amb persones diferents, o perquè ens agraden coses diferents... Sempre aprenem, però aprenem coses diferents. Així, els que venim a missa aprenem unes coses; i els que no hi venen, d’allà on van, n’aprenen unes altres.
 
Fixeu-vos que això està molt bé perquè així, quan parlem, tots podem aprendre els uns dels altres. Encara que jo sé més coses que vosaltres perquè sóc més gran, també aprenc de vosaltres moltes coses perquè la meva vida és diferent de la vostra.
Tots podem aprendre els uns dels altres. Però, només SI SOM AMICS! Si no som amics, no aprenem res de res, perquè només veiem les coses des del nostre cantó. Quan discutim, només veiem allò que ens interessa. Per tota la resta som com cecs.

Nen          
Senyoreta: Jo vull demanar perdó a l’Ester, perquè li he dit tonta. No volia insultar-la. Em perdones, Ester?

Ester        
No estic pas gaire enfadada. Potser tenies raó: jo no sóc tonta, però m’he portat com una tonta. Amics, Roger? −li contesta ella tot allargant-li la mà.

Roger       
És clar que sí! −donant-li també la mà.

Catequista.
Ei!!! Això és meravellós!
M’acabeu de posar-me les coses molt fàcils! −va dir ella, entusiasmada, agafant també les mans dels dos nens.
Acabeu d’ensenyar-nos a tots què vol dir Nadal.
Neix o no neix, Jesús, per Nadal? Mireu: Jesús, com a persona concreta, ja fa 2000 anys que va néixer; i no torna pas a néixer cada any. Però, quan ara parlem del naixement de Jesús, volem dir tot allò que fa néixer una mica més la Humanitat. És a dir: tot allò que ens ajuda a créixer, a ser més bons; tot allò que ens ajuda a ser més “humans”.
Això que acabeu de fer vosaltres dos, fa que la Humanitat ara sigui una mica més bona que fa dos minuts.
Heu fet néixer una mica més Jesús, perquè heu fet que hi hagi una mica més d’Humanitat entre nosaltres.
Celebrem les festes de Nadal una vegada cada any, però és Nadal cada dia que algú fa néixer una mica més d’Humanitat, com vosaltres heu fet ara.