diumenge, 8 de febrer del 2015

Diumenge 6è. B.





RELECTURES.


Jesús i els Malalts (2/3).
(Continua el diàleg de diumenge passat)

Víctor    
O sigui: segons tu, Jesús tenia un poder de convicció tan gran que feia creure a la gent que estava curada sense estar-ho realment.
Marta     
Si ho entens així, és que no m’he explicat bé.
És evident que la fe és una qüestió mental; però això no vol dir que sigui només mental sense ser també real.
Hi ha un punt que sempre m’ha fet pensar: quan Jesús es presenta ressuscitat als deixebles, el primer que fa és ensenyar-los les ferides de la crucifixió. És a dir: el Ressuscitat manté les ferides que li havien provocat la mort. Què es vol dir amb això?
Penso que Jesús no cura sinó que salva. O millor: el seu missatge desperta en nosaltres una fe que salva. La teva fe t’ha salvat. Per què no diu: la teva fe t’ha curat?
Víctor    
Per a un malalt, ser salvat deu ser el mateix que curar-se, que és el que realment necessita...
Marta     
... Acabes de dir la paraula que buscava: “necessita”.
Saps?: ja fa temps que vaig descobrint que Jesús no es dedicava a satisfer les necessitats sinó a superar-les. En realitat no curava sinó que salvava. I només pot salvar-nos si no ens arrapem a les nostres necessitats, com, per exemple, la necessitat d’estar malalts.
Víctor    
Nena!: si no t’expliques millor...
Marta     
Sí, home, sí! Cada cop ho veig més clar: no és una qüestió de poder sinó de sintonia. Jesús no té un poder especial per curar, sinó que provoca sintonia amb la Vida. I quan ens sentim en sintonia amb la Vida, en certa manera els mals deixen de ser mals. De fet la curació és treure un mal que afecta una part de la persona. En canvi la salvació és de la totalitat de l’ésser.
Víctor    
També les malalties afecten la tota la persona. Si tens una pulmonia, tot tu estàs malalt. I no serviria de res que algú et “salvés”, si no et cura d’aquella pulmonia.
Marta     
...Jesús es presenta amb les ferides... Això ha de tenir un significat molt profund...
Saps una cosa?: sempre m’han sorprès aquelles persones (i són moltes) que, després d’un greu accident o d’haver perdut un fill o d’una desgràcia important, tenen més fe que abans. Per què? Per què sovint, quan algú s’està morint, manifesta més fe que els qui l’acompanyen?
Víctor    
Perquè no sap afrontar la mort, i necessita arrapar-se a la seva fe, encara que sigui una il·lusió.
Marta     
Això no és pas el que jo he vist. Quan va morir la teva mare, l’única persona que estava tranquil·la i serena era ella; l’única que no “necessitava” res!
Víctor    
Tots pregàveu perquè es curés, però no es va curar...
Marta     
Tots menys ella. Te’n recordes?: ella només demanava una cosa: “Que, després d’ella, us avinguéssiu”.
Víctor    
La meva mare era una santa.
Marta     
És una altra manera de dir salvada.
Víctor    
Però no es va curar...
Marta     
És el que estic descobrint. Curar i salvar són dues coses diferents. A vegades busquem la curació sense voler la salvació. Quina equivocació! Curar és el que intenten els metges. Salvar-se és entrar en sintonia amb la Vida.
Víctor    
Però, repeteixo: de què serveix aquesta vostra “salvació” si no hi ha curació?!
Marta     
I... de què serveix la curació si no hi ha salvació?
(Continua diumenge vinent...)

Nota.
Relectures van ser escrites l’any 2012, en què hi havia 7 diumenges entre Nadal i Quaresma. Aquest any 2015, només hi ha 6 diumenges, perquè diumenge vinent ja comença la Quaresma.
Per tant, si voleu llegir l’acabament del diàleg entre en
Víctor i la Marta, cliqueu on diu “Continua”.