EVANGELI. (Marc 1,21-28).
A Cafar-Naüm, Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava.
La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar,
perquè no ho feia com els mestres de la llei,
sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia
un home posseït d’un esperit maligne
que es posà a cridar:
«Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret?
Has vingut a destruir-nos?
Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.»
Però Jesús el reprengué i li digué:
«Calla i surt d’aquest home.»
Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït,
llançà un gran xiscle i en va sortir.
Tots quedaren intrigats
i es preguntaven entre ells: Què vol dir això?
Ensenya amb autoritat una doctrina nova,
fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.»
I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.
“Per què et fiques amb nosaltres...?”
La Granja.
En una vall on la caça començava a
escassejar, un banda de llops va
solucionar el seu problema
organitzant-hi una gran Granja de
mamífers, sobretot ovelles. La Granja estava
prou ben organitzada com perquè la majoria d’animals poguessin sobreviure i
reproduir-se segons un pla ben establert. D’aquesta manera, mai no faltava aliment per als llops. Aquests també formaven
part de la Granja: n’eren els
dirigents, els educadors i els vigilants. Tot funcionava molt bé, i els
diferents animals, segons les notícies donades pels mateixos llops, estaven contents de formar part d’aquella granja
moderna i eficaç.
És cert que, alguna vegada, algun es
rebel·lava. Però el sistema era prou
eficaç per contrarestar aquests intents, i normalment eren els mateixos interns
els qui condemnaven aquells descontents
desagraïts i inoportuns.
Però una vegada va haver-hi un xai que
havia estat molt atent a tot el que passava. S’adonava que la majoria d’aquells
animals no podien somniar ni donar
sentit a la seva vida. Va veure que en aquell lloc hi havia molt d’ordre però poca
felicitat. I va decidir dedicar-se a canviar aquella situació. Ho va estar
rumiant força temps, parlant-ne discretament amb altres companys, intentant fer
entendre que allà els animals eren només peces
d’una maquinària, sense cap possibilitat de viure les capacitats de la
pròpia Vida. Aviat va comprovar que el problema estava sobretot en la peresa
mental dels seus mateixos companys:
peresa per pensar, per examinar la realitat, per adonar-se de com havia quedat
la seva vida, de com havien renunciat a viure
per conformar-se a sobreviure.
Va veure clarament que per despertar
els companys era indispensable que ells mateixos prenguessin consciència
de la seva dignitat i desitgessin
una Vida més plena.
És per això que un dia, estant a l’escola
on s’ensenyava a assimilar i a complir fidelment la Llei de la Granja, va decidir intervenir. Arribat el moment oportú,
es va aixecar per parlar. “Ha arribat
l’hora d’aixecar el vol”, va començar dient.
Les seves paraules van sorprendre tothom perquè no els parlava sobre tot allò
necessari per al bon “funcionament” de la Granja
sinó sobre els anhels més profunds dels seus cors, i sobre com podien
satisfer-los. Tots els presents l’escoltaven entusiasmats.
Els mestres
de l’escola van veure de seguida que, si no intervenien, podrien perdre el
control de la situació. Així doncs, se li van enfrontar directament. “Per què
et fiques amb nosaltres? Tu ets un infiltrat.
Ets un venut als enemics de la Granja, i ara pretens destruir-nos”. I
el van expulsar de l’aula, declarant-lo perillós,
i indigne de conviure amb ells.
Però allò que havia dit aquell xai va trobar ressò en el més profund
del cor de molts i va despertar sentiments que havien restat adormits. Alguns van
començar a pensar si no tindria raó. Potser sí que les seves vides podien tenir
un horitzó que la Granja els amagava.
Les paraules d’aquell xai conscient
van començar a transformar els seus cors, com el llevat transforma la pasta de
farina. Alguns van començar a sentir el gust
de la llibertat. I és clar: quan s’ha tastat
la llibertat, ja no és possible tornar enrere...