RELECTURES.
“Sense papers”.
1. Una vegada em van explicar el cas d’un
senyor que, per error, constava com a difunt.
Els seus esforços per demostrar que
era viu eren en va. La burocràcia
no tenia previst que un difunt pogués
demostrar res, ni, per suposat, que estigués viu. Al final volia
deixar-ho córrer, però tampoc li era possible, perquè, legalment, no ho podia
fer: se’l podia acusar de falsificació de
documents...
D’això fa més de 40 anys, i no sé com va acabar la història.
D’això fa més de 40 anys, i no sé com va acabar la història.
2. En aquest punt hem anat de mal en pitjor.
Avui la burocràcia ha envaït la
totalitat de la nostra vida, fins i tot la més personal. Sense papers,
no existim, i, a sobre, som delinqüents, perquè és obligatori tenir papers. Només els papers ens donen
identitat. Només els papers ens poden dir qui som, què podem, què no
podem, i què hem de fer. I ara que s’hi han introduït els ordinadors utilitzats per persones que no saben com funcionen, els embolics poden ser de pronòstic reservat!!! Això sí: els problemes
sempre són per al sofert ciutadà al “servei” del qual tot es fa.
3. Jesús, com tota persona realment humana,
tenia una missió a complir: fer
Humanitat. Però no tenia papers per poder-ho fer. “Quin senyal (“Quins papers”) ens dónes que
t’autoritzi a fer això?”. Jesús no té els papers, i sap que això li costarà la vida si vol ser fidel a la
missió rebuda. “Destruïu aquest santuari
i jo el reconstruiré en tres dies... Es referia al santuari del seu cos”.
Jesús converteix en senyal, la inevitable
destrucció provocada per la burocràcia.
“Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,
els deixebles recordaren que ell deia això”.
4. La primera pretensió de tot Poder és fer-se indispensable.
Tant se val la classe de Poder:
civil, religiós, econòmic, militar, cultural,... Qui té poder, de seguida ordena les coses de manera que res no pugui funcionar
fora del seu control. Per això l’experiència ens diu que és preferible un mal
Estat a la carència de Estat, a pesar de que els Estats d’avui són andròmines monstruoses que ens costen moltíssim més del que donen. Però s’han
fet indispensables.
5. La manera més eficaç avui de fer-se indispensable
és la burocràcia. La burocràcia està convertint la nostra precària
democràcia en la dictadura més subtil i invulnerable que hagi
existit mai. No ens deixa ni la dignitat de rebel·lar-nos, perquè és
impersonal, maquinal, cega. Tot és “cosa dels papers”: necessita un permís...
torni demà... falta un certificat... ho
ha de convalidar... falta una firma... hi ha un defecte de forma... el senyor
està reunit... l’encarregat ha sortit...
Tot perquè un funcionari et pugui fer
uns papers que un altre funcionari li exigeix que us exigeixi!
6. A l’Església tampoc no ens hem alliberat
encara dels perniciosos comportaments burocràtics:
senyal inequívoca de què encara mantenim, per buides que siguin, estructures de Poder, sempre antihumanes.
7. Quaresma: temps de conversió. Aprofitem-ho! Els de dalt, i els de
baix. 