Solemnitat
de la Mare de Déu.
Relectures.
“Li posaren el nom de Jesús...”
1. Per entendre una cosa, és important fer-se
les preguntes pertinents. Igualment,
unes preguntes impròpies poden ser un
obstacle per a la comprensió. Si, per exemple, em pregunto “quin sentit té la meva vida?”, no
arribaré mai a una resposta encertada, perquè no és la pregunta pertinent. La
pregunta apropiada seria: “quin sentit dono
a la meva vida?”.
2. Sovint ens preguntem “Qui és Jesús?”. La pregunta és correcta, però cal saber que és una
pregunta que no responen els Evangelis. En els Evangelis, la pregunta pertinent per entendre Jesús és
“Qui és l’Home?”. Els Evangelis ens
presenten Jesús com a paràbola de la
Humanitat.
3. “Li
posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el
concebés la seva mare”.
Podria semblar que els Evangelis es fan un embolic sobre qui posa el nom a Jesús. Segons l’evangeli de Mateu, l’hauria de posar Josep (2,21); segons l’evangeli de Lluc, l’hauria de posar Maria (1,31); però, en el relat de la Circumcisió que hem llegit, es diu simplement que li posaren el nom de Jesús.
Podria semblar que els Evangelis es fan un embolic sobre qui posa el nom a Jesús. Segons l’evangeli de Mateu, l’hauria de posar Josep (2,21); segons l’evangeli de Lluc, l’hauria de posar Maria (1,31); però, en el relat de la Circumcisió que hem llegit, es diu simplement que li posaren el nom de Jesús.
4. Notem que, sigui qui sigui que posa el nom,
sempre es tracta del nom que havia
indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare. I no es tracta
d’una qüestió sense importància, doncs sabem que en la Cultura hebrea, el
nom fa la cosa.
5. Tot allò que ens diuen els Evangelis sobre
Jesús és per a respondre la pregunta: “Qui és l’Home?”. És per això
que, donat que són una “bona notícia”,
aquesta ho serà per a tots els “humans”.
6. Encara que els Evangelis van ser escrits en
llengua grega, s’hi expressa també la
mentalitat pròpia de la Cultura
hebrea. Per això no parlen fent especulacions sobre la Humanitat, o
fent una presentació genèrica i teòrica de l’Home, sinó que ens parlen de la realitat
humana a partir d’homes concrets de carn i ossos. Jesús va ser un
home real, amb vincles socials reals: fill d’uns pares reals, germà de germans
reals, ciutadà d’un poble real, i súbdit d’unes autoritats reals. És a partir d’aquest
home real i concret que els Evangelis ens diuen què és l’Home. I, per contrast, ens diuen, també amb persones reals i
concretes (com Herodes), què és l’Antihome.
7. Els Evangelis ens presenten l’Home com una Història.
Aquesta Història és sagrada, ja
que té Déu com a protagonista, juntament amb el mateix Home. És precisament
gràcies a aquest co-protagonisme de Déu que els Evangelis ens poden presentar
la Història humana com una bona
notícia, a pesar dels innumerables moments tràgics, de mort, crueltat i
violència.
8. La humanitat
de Jesús posa al descobert les àmplies zones de inhumanitat de la nostra Història, d’una manera
semblant a com la llum deixa ben
emmarcats els espais d’ombra i de
foscor. Com tants altres homes reals i concrets, Jesús va ser jutjat, condemnat
i assassinat per uns (anti)homes també reals i concrets. I serà precisament en
l’home Jesús que podrem descobrir que
el sepulcre no és l’última escena de la Història Humana. La
nostra Història real està feta de moments d’humanització i de deshumanització;
però el sepulcre buit (Marc 16:6) ens
anuncia que la deshumanització no
triomfarà pas sobre la humanització plena de tots els qui l’acceptin.
9. Jesús
significa salvador (Mateu 1,21
). Ningú no podia posar-li aquest nom per iniciativa pròpia. Estava ja decidit
per Déu “abans que el concebés la seva
mare”.
De què ens “salva”, Jesús? Aquí convé no caure en la temptació d’inventar-nos una perdició prèvia a fi de poder ser salvats. L’Home no estava “perdut” abans de Jesús. La salvació que opera Jesús en cada ésser humà és la descoberta de que som fills de Déu. Mentre el fill no sap encara què significa ser fill, se sent com un esclau a casa dels pares. La descoberta i acceptació de la filiació el “salva” de la seva suposada esclavitud, com hem llegit en la primera Lectura, en paraules de St. Pau, que parlava des de la seva pròpia experiència. Només des de la consciència de fills entenem la situació anterior com una etapa que havia de ser “salvada”. No estàvem ni perduts ni condemnats; simplement ens trobàvem en camí sense horitzó. Abans de rebre i acollir la invitació a ser fills de Déu (fills en el Fill), experimentem la pròpia vida com una realitat bàsicament absurda.
10. És cert que hi ha moltes
persones que, tot i no saber que són invitades a ser “fills de Déu”, mostren una
exemplar valentia per viure amb
dignitat la seva vida (potser considerada absurda). Però també és important que l’orgull d’aquesta valentia no es converteixi en un obstacle
per acollir, amb goig i agraïment, el do generós de Déu.De què ens “salva”, Jesús? Aquí convé no caure en la temptació d’inventar-nos una perdició prèvia a fi de poder ser salvats. L’Home no estava “perdut” abans de Jesús. La salvació que opera Jesús en cada ésser humà és la descoberta de que som fills de Déu. Mentre el fill no sap encara què significa ser fill, se sent com un esclau a casa dels pares. La descoberta i acceptació de la filiació el “salva” de la seva suposada esclavitud, com hem llegit en la primera Lectura, en paraules de St. Pau, que parlava des de la seva pròpia experiència. Només des de la consciència de fills entenem la situació anterior com una etapa que havia de ser “salvada”. No estàvem ni perduts ni condemnats; simplement ens trobàvem en camí sense horitzó. Abans de rebre i acollir la invitació a ser fills de Déu (fills en el Fill), experimentem la pròpia vida com una realitat bàsicament absurda.
