RELECTURES.
En un grup de nens de catequesi... (1/6).
Nen/a
Senyoreta: Jesús, després de ressuscitar, a quin país va anar a viure?
Nen/a
Apa! Què dius?! No viu en cap país. Jesús va pujar al cel!
Nen/a
Però també viu aquí a la Terra. Es va aparèixer als 12 deixebles. ¿Viu allà on
hi té deixebles, senyoreta?
Nen/a
Senyoreta: quan Jesús es va aparèixer als deixebles, com anava vestit?
Nen/a
Quines preguntes més burres que fas!
Els ressuscitats no van vestits!
Nen/a
Què vols dir? Que Jesús anava despullat?...
Nen/a
Home!, despullat... potser no. Potser
portava un llençol.
Nen/a
Com els fantasmes? Que díver!
Nen/a
Si, home!! Jesús no és cap fantasma!
I d’on vols que el tragués el llençol!
Nen/a
Quan el van posar al sepulcre, el van embolicat amb un llençol...
Nen/a
Ah!... Potser sí... Però Jesús no és cap fantasma. Els fantasmes són per fer
por...
Nen/a
Segurament, quan va ressuscitar, va anar a veure la seva mare... Potser ella li
va donar roba...
Nen/a
Però un ressuscitat no pot portar
roba. A més: jo penso que els ressuscitats
són invisibles. Jesús, perquè el veiessin, es va disfressar. Però així no el
coneixien... ¿Eh, senyoreta, que una vegada anava amb dos deixebles, i ells no
sabien que era ell?
Nen/a
Per què no ens ho explica tot això, senyoreta?
Catequista
Estava pensant com fer-ho...
Les coses que heu dit són molt interessants; però també veig que em serà molt
difícil explicar-vos això de la resurrecció.
A veure si me’n surto:
(La catequista es va aixecar. Va agafar un llantió, el va encendre i va posar-lo sobre la taula. Després va demanar a tots que es posessin al voltant de la taula, i que algú abaixés les persianes per fer fosc.)
Nen/a
Farem espiritisme, senyoreta?
Catequista
No. Farem una cosa molt més interessant. Fixeu-vos bé en aquest llantió. Què
està passant?
Nen/a
Que fa llum.
Catequista
És veritat. Tots ho veiem. I d’on surt, aquesta llum?
Nen/a
D’aquest vas.
Catequista
Els vasos fan llum?
Nen/a
És la cera. La cera s’està convertint en llum.
Catequista
Molt bé! I, a on estarà aquesta cera quan s’hagi cremat tota?
Nen/a
On estarà?! No estarà enlloc. S’haurà convertit en llum.
Catequista
Perfecte! Fixeu-vos: ara, abans de convertir-se en llum, puc agafar aquesta
cera, posar-la aquí, o aquí; pujar-la, baixar-la... També és necessari el vas
de vidre perquè aguanti la cera fosa. Però, quan tota la cera s’hagi convertit
en llum, podré agafar la llum? Es podria agafar tota la llum que ha sortit
d’aquest vas i tornar-la a convertir en cera i ficar-la en aquest vas?
Nen/a
Això és impossible.
Catequista
Tens tota la raó: això és impossible. Aquesta llàntia va ser feta per
convertir-se en llum, però no al revés.
Doncs, escolteu-me bé: amb la vida humana (la vida de cada un de nosaltres)
passa una cosa semblant: pot convertir-se en “llum”. És a dir: pot convertir-se
en amor, bondat, calor per als altres... Això és la “resurrecció”.
Nen/a
No ho entenc. Ressuscitar, no vol dir
tornar a tenir vida després de
morir-se?
Catequista
“Tornar a tenir vida”? Morir no vol pas dir necessàriament perdre
la vida. En el cas de Jesús, i de la majoria de gent, la mort no significa pas perdre
la vida sinó donar-la; donar-la del tot. Una vida donada no és mai una vida
perduda. Fixeu-vos en aquest llantió: només es perdrà la cera que no
cremi. Tota la que cremi continuarà en forma de llum.
Nen/a
Quan jo dono una cosa, ja no la tinc...
Catequista
Però això no vol pas dir que l’hagis perduda. És com si un de vosaltres
té 10€ per comprar-se coses. Imagineu que algú us els roba o no sabeu on els
teniu. Per vosaltres, serien perduts. Però imagineu que us heu trobat
amb un amic que els necessita més que vosaltres, i els hi doneu. Diríeu
que els heu perdut? No pensaríeu més aviat que els heu guanyat
fent un favor a aquell amic? Aquells euros
s’han convertit en amor per al vostre
amic. Podríem dir que aquells euros vostres continuen “vivint” en el
vostre amic.
Amb la nostra vida passa el mateix: només la vida que no donem acaba
essent vida que es perd.
(Continuarà).
