Festa de la Puríssima.

Relectures. Any B.

No he escrit cap RELECTURA per a la festa d’avui. Però us proposo de llegir el breu poema de David Jou L’arcàngel Gabriel parla de Maria”.
El poeta-científic, amb un punt d’ironia, imagina el nostre arcàngel molt atabalat per la difícil missió de parlar el pobre llenguatge dels humans, i de com poder velar la seva esplendor a fi de no enlluernar uns ulls tan febles sense deixar-los cecs. Però es troba amb la sorpresa: quan s’acosta a Maria, aquesta no s’esglaia. Els seus ulls el miren serens, torbats i juganers, sorpresos i impacients... El bon arcàngel ha descobert què vol dir allò de “plena de gràcia”. I el poeta, amb una sola frase, expressa de forma genial i moderna, tot el misteri de Maria. I ho fa no parlant de Maria sinó del món: “I el món inhàbil dels humans, per un instant, em semblà ple de meravella”.

L’arcàngel Gabriel parla de Maria.
(David Jou.  l’èxtasi i el càlcul. Pg. 438) 

Quina fatiga aprendre els llenguatge dels humans,
“Déu vos salve, Maria”,
quina fatiga!
Com si la llum volgués alentir-se
i, en lloc de ser simultània, s’hagués d’aturar,
i l’univers s’esberlés en racons inconnexos i foscos!
Quina fatiga!

Quants segles d’esforç
per aprendre a frenar el pensament al seu ritme,
a velar l’esplendor
fins a fer-la prou suportable als seus ulls,
a esmicolar la paraula en bocins
que els poguessin semblar comprensibles,
“Déu vos salve, Maria”.

Pitjor:
a mesura que anava atansant-m’hi,
quant dolor m’anava envaint per sorpresa:
aquells mots limitats,
aquella claror velada,
aquell pensament lentíssim,
quin món configuraven,
tant esquerp i al·lucinant!

“Plena sou de gràcia!”:
ah, que difícil omplir de gràcia un humà!:
sembla esglaiar-se’n,
com si es veiés de cop i volta
amb les mans plenes de brases
i les hagués de deixar ràpidament,
per no cremar-se,
i hagués d’ofegar amb l’aigua
fins i tot el seu record de roentor.

Quina fatiga,
ser portador de tant d’esglai
amb un pur balbuceig,
i quin temor de ser foragitat i malentès!

“Deu vos salve, Maria”.
Quins ulls em van mirar!:
semblava que tinguessin
una inexhaurible reserva de frescor;
hi vaig començar a abocar tot el meu foc
i no s’esglaiaven;
semblaven alhora atònits i còmplices,
torbats i juganers,
sorpresos i impacients;
acceptaven la meva realitat misteriosa
en lloc de refusar-la
com a simple al·lucinació fantasmagòrica.

Oh, sí: “plena de gràcia!”

I el món inhàbil dels humans,
per un instant,
em semblà ple de meravella.

2on. Advent. B

Diumenge, 2 d’advent. Any B.

RELECTURES.

(Continua el grup de catequesi)

Nen
Senyoreta: l’altre dia ens va dir una cosa que no entenc: que, quan diem que Jesús neix, volem dir que neix una mica més la Humanitat. Però, la Humanitat és molt més vella que Jesús...

Catequista     
És veritat: això que us vaig dir és una mica difícil d’entendre perquè encara sou massa petits. A veure si us ho sé explicar.
Vosaltres, ara, quants anys teniu?

Nen
9 anys, més o menys. Anem al mateix curs...

Catequista     
9 anys són força anys... Ja sou persones grans?

Nens      
No! Som encara nens i nenes...

Catequista     
I què vol dir que encara sou nenes i nens?

Nen
(Després d’un petit silenci) Vol dir que, per viure i créixer, encara necessitem els pares i la gent gran.

Catequista     
Exacte. Molt ben dit! I l’any que ve, ja sereu grans?

Nen
No. Només serem una mica més grans.

Catequista     
I d’aquí 10 anys?

Nen
Ja serem grans! I podrem portar cotxe!

Catequista     
Si teniu cotxe, és clar...
Podreu portar cotxe perquè ja sereu capaços de dirigir la vostra vida. També sereu responsables d’allò que fareu o deixareu de fer...
Tot això vol dir que tardem 18 anys a fer-nos grans. Podríem dir que, abans de ser dones i homes de debò, estem 18 anys creixent, o naixent cada dia una mica més.
Doncs, mireu: això que passa a cada un de nosaltres, també ha passat amb la Humanitat. Els primers homes i dones eren poc “nascuts”. Però la Humanitat ha anat creixent durant milers d’anys.

Nen
Com ha crescut, la Humanitat?

Catequista     
La Humanitat som tots els homes i dones que han existit o existim (i també els que existiran). Hi ha persones, moltes persones, que fan créixer la Humanitat perquè són bones; i també n’hi ha que fan difícil aquest creixement perquè es porten malament.

Nen
És com al cole. A la nostra classe hi ha dos nens que, quan hi són tots dos, tots perdem el temps i fem el burro. Però, quan en falta un d’ells, el profe diu que treballem molt i que aprenem moltes coses.

Catequista     
Això que passa a la classe, passa també als pobles, als països,... i a tota la Humanitat. Hi ha gent que ajuden a que tots ens respectem i siguem amics. Així la Humanitat “va neixent una mica més”; és a dir: creix. També a vegades provoquem baralles, fem guerres... Fins i tot, a vegades, hi ha gent que mata! Això no deixa créixer la Humanitat.

Nen
Jesús va ajudar a créixer la Humanitat?

Catequista     
I tant! I no només això. Vosaltres, el dia que fareu 18 anys, sereu majors d’edat. Però la Humanitat, ¿quan es va fer major d’edat? (Silenci dels nens)
Les persones que van veure la manera com Jesús vivia fent el bé a tothom, i com moria donant amb amor la seva vida, es van adonar que aquella manera de viure era la manera de ser homes i dones adults. Per això van considerar que, en Jesús, la Humanitat ja havia arribat a ser major d’edat. En Jesús, la Humanitat es va fer gran. Ara només falta que també ens fem “grans” la resta dels humans.

Nen
Abans de Jesús, ningú no havia estat bona persona?

Catequista     
Hi havia hagut moltes persones bones, i molt bones. Van ser precisament elles, les persones bones, les que van fer créixer la Humanitat perquè hi pogués néixer una persona tan bona com Jesús. Els Evangelis ens parlen de totes aquestes bones persones representant-les sobretot en dos personatges: una dona: Maria, com a mare de Jesús, i un home: Joan Baptista, com a precursor de Jesús. Li diem precursor perquè la seva feina era fer saber a tothom que “l’home adult” ja existia, i que tothom el podia veure, si desitjava ser com ell.
Mireu: abans de Jesús, la gent pensava que, per ser bona persona, era necessari sobretot complir bé les normes de la Religió i totes les altres lleis. En canvi, els que van conèixer Jesús es van adonar que les persones realment bones són aquelles que estimen els altres. Fins i tot les mateixes lleis i la Religió només són bones si ens ajuden a estimar els altres. Només l’amor als altres ens fa ser realment majors d’edat.