.jpg)
EVANGELI.
(Mateu 21,33-43).
Nota.
He afegit en vermell la reacció dels grans sacerdots i notables del poble,
que no recull el Missal per a l'evangeli
d'avui, però que forma part del relat de la paràbola.
En aquell temps,
Jesús digué als grans sacerdots i
notables del poble:
“Escolteu una altra paràbola:
Un propietari plantà una vinya,
la voltà d’una tanca,
hi cavà un cup,
hi construí una torre de guàrdia,
la deixà a uns vinyaters que la
cultivessin,
i se’n anà del país.
Quan s’acostava el temps de la verema,
envià els seus homes per recollir-ne
els fruits,
però els vinyaters els van agafar,
i, a un, li van pegar,
a un altre, el van matar,
a un altre el van treure a cops de
pedra.
Ell envià més homes que la primera
vegada,
però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill
pensant que, al menys el fill, el
respectarien.
Però ells, en veure’l, es digueren:
Aquest és l’hereu:
matem-lo i ens quedarem l’heretat.
I l’agafaren, el van treure fora de la
vinya,
i el van matar.
Quan torni l’amo de la vinya,
¿què farà amb aquells vinyaters?”.
Li responen:
“Farà matar aquells mals homes
i passarà la vinya a uns altres
que li donin els fruits al temps de la
verema”.
Jesús el diu:
“¿No heu llegit mai allò que diu
l’Escriptura:
La pedra que rebutjaven els
constructors
ara corona l’edifici. És el Senyor qui
ho ha fet
i els nostres ulls se’n meravellen?
Per això us dic que el Regne de Déu us
serà pres
i serà donat a un poble que el farà
fructificar”.
Tothom qui caigui
sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui
quedarà fet miques.»
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves paràboles, van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
“El Regne de Déu us serà pres
i serà donat a un poble que
el farà fructificar”.
En Pere i la Clara.
1. En Pere
és un home impetuós, actiu, generós. Sense buscar‒ho, sempre acaba essent el
líder dels que s’agrupen amb ell. Poques idees, però clares i segures. Ara, amb
els seus companys, ha constituït un nou partit per defensar la identitat
del seu país. Ell, per al seu País, donaria la vida.
2. És el
líder indiscutible del seu grup, però té una espina clavada: la seva dona no
combrega amb els seus mètodes. Encara que s’estimen molt, no es posen mai
d’acord en les formes. Ella, després d’escoltar‒lo sincerament, sempre acaba
dient‒li: Pere: no vas bé.
Però ell pensa: I, què sap, ella, d’aquestes coses?
3. Així
han passat uns anys. Però avui en Pere està del tot deprimit. Uns resultats no
prou bons en les últimes eleccions han provocat que s’hagi qüestionat el
seu lideratge. En l’últim congrés del partit ha estat substituït.
4. La
Clara, la seva dona, el troba assegut al sofà, davant la tele apagada, i voltat
de diaris sense obrir. El cop ha estat dur, però ella intueix que,
finalment, el seu Pere està madur per néixer de nou. Més que d’esposa,
haurà de fer de mare, per ajudat aquest homenot, ara derrotat, a reconciliar‒se
amb la Vida. Però no com abans. Ella coneix bé en Pere, i intueix que el “fracàs”
d’ara l’haurà fet capaç d’aprendre la lliçó. Per això se li acosta i s’asseu al
seu costat, sobre mateix dels diaris que no ha obert.
Clara
Decebut? −li diu amb veu amiga.
Pere
Decebut i empipat.
Clara
Havia d’arribar, aquest moment...
Pere
Estàs contenta, oi? Mai no m’has fet costat, tu.
Clara
Et faig costat ara. Abans, ni tu ho necessitaves ni jo n’hauria sabut.
Pere
Has guanyat. Potser t’hauria d’haver fet cas abans.
Clara
Ni jo he guanyat ni tu has perdut.
Els homes massa sovint veieu la vida només com una “lluita”, i si no sou vencedors,
ja us doneu per vençuts.
Pere
El que em sap més greu és ser traït pels propis companys.
Clara
Traït? “Tot s’hi val en la guerra”.
I això vostre és una “guerra”, per molt “civilitzada” que et pugui semblar.
Pere
Tants esforços per no‒res!
Clara
No! No han estat per no‒res. A tu et poden servir de molt! Poden “servir-te” perquè
et puguis vèncer a tu mateix.
Pere
Què vols dir?
Clara
La Política funciona segons la llei del
més fort.
La Democràcia no canvia aquesta llei; només la fa una mica menys
violenta. Allò que és realment important és ser capaç de substituir la “llei
del més fort” per la “llei del més feble”, com passa en les
famílies. A les famílies, l’infant, el malalt, el derrotat,... són el centre
de la família.
Pere
Suggereixes que abandoni la Política i em dediqui a fer de germaneta dels
pobres?...
Clara
Sempre fem política. Les germanetes dels pobres fan més i millor “política”
que molts polítics...
Pere
En concret, què suggereixes? Políticament fracassat, què puc fer?
Clara
Políticament no has “fracassat” sinó “madurat”, aprenent la lliçó més important
per un home, sigui polític o no. Fes Política, però decidit a no buscar‒hi
mai el Poder.
Veurem què passa! A la millor inventes alguna cosa millor del que tenim
ara!...
Pere
Jo sempre he fet política com un “servei”.
Clara
N’estic segura. Però el Poder i el Servei són com l’aigua i
l’oli: no es barregen mai, encara que ho intentis. Ara ja ho has comprovat...
Pere
I tant que ho he comprovat! Una comprovació dura...
Reconec que si tot això em cou tant és perquè he valorat més el Poder
que el Servei...
Però, ¿com es coneix que s’actua per Servei i no per Poder?
Clara
És molt fàcil: si es fa política de dalt a baix, és Poder; si es fa de
baix a dalt, és Servei. Passa com en els arbres: la saba puja de les arrels
a les fulles. Un cop allà, rep el bes del sol i les moixaines dels
vents, i se’n torna al terreny d’on ha sortit.
Pere
He de tornar al terreny...
Clara
És l’únic lloc des d’on la nostra vida es fa servei.
Pere
M’hi ajudaràs?
Clara
Fa temps que t’hi espero.
