6è.
diumenge de durant. Any B.
RELECTURES.
Jesús i els
Malalts (2/3)
(Continua el
diàleg de diumenge passat)
Víctor
O sigui: segons tu, Jesús tenia un poder
de convicció tan gran que feia creure a la gent que estava curada sense estar-ho realment.
Marta
Si ho entens així, és que no m’he explicat bé.
És evident que la fe és una qüestió mental; però això no vol dir que
sigui només mental. És també real.
Hi ha un punt que sempre m’ha fet pensar: quan Jesús es presenta ressuscitat
als deixebles, el primer que fa és ensenyar-los les ferides de la crucifixió. És a dir: el Ressuscitat manté les ferides
que li havien provocat la mort. Què es vol dir amb això? (Joan 20,20).
Penso que Jesús no cura sinó que salva. O millor: el seu missatge
desperta en nosaltres una fe que salva.
La teva fe t’ha salvat. Per
què no diu: la teva fe t’ha curat?
Víctor
Per a un malalt, ser salvat deu ser
el mateix que curar-se, que és el que
realment necessita...
Marta
... Acabes de dir la paraula que buscava: “necessita”.
Saps?: ja fa temps que vaig descobrint que Jesús no es dedicava a satisfer les necessitats sinó a superar-les.
En realitat no curava sinó que salvava. I només pot salvar-nos si no ens arrapem a les
nostres necessitats, com, per
exemple, la “necessitat” d’estar
malalts.
Víctor
Nena!: si no t’expliques millor...
Marta
Sí, home, sí! Cada cop ho veig més clar!
No és una qüestió de poder sinó de sintonia. Jesús no té un poder especial per curar, sinó
que provoca sintonia amb la Vida. I
quan ens sentim en sintonia amb la Vida,
en certa manera els mals deixen de ser mals.
Curació és treure un mal que afecta
una part de la persona; en canvi la salvació és de la totalitat de l’ésser.
Víctor
També les malalties afecten la tota la persona. Si tens una pulmonia,
tot tu estàs malalt. I no serviria de res que algú et “salvés”, si no et cura
d’aquella pulmonia.
Marta
...Jesús es presenta amb les ferides...
Això ha de tenir un significat molt profund...
Saps una cosa? Sempre m’han sorprès aquelles persones (i són moltes) que,
després d’un greu accident o d’haver perdut un fill o d’una desgràcia
important, tenen més fe que abans. ¿Per què? ¿Per què, sovint, quan algú s’està
morint, manifesta més fe que els qui l’acompanyen?
Víctor
Perquè no sap afrontar la mort, i necessita arrapar-se a la seva fe, encara que sigui una il·lusió.
Marta
Això no és pas el que jo he vist. Quan va morir la teva mare, l’única persona que
estava tranquil·la i serena era ella; l’única que no “necessitava” res!
Víctor
Tots pregàveu perquè es curés, però no es va curar...
Marta
Tots, menys ella (i, potser tu).
Te’n recordes? Ella només demanava una cosa: “Que, després d’ella, els
germans us avinguéssiu”.
Víctor
La meva mare era una santa.
Marta
És una altra manera de dir salvada...
Víctor
Però no es va curar...
Marta
És el que estic descobrint. Curar i salvar són dos nivells diferents.
A vegades busquem la curació sense
voler la salvació. Quina equivocació!
Curar és el que intenten els metges. Salvar-se és entrar en sintonia amb la Vida.
Víctor
Però, repeteixo: de què serveix aquesta vostra “salvació” si no hi ha curació?!
Marta
I... de què serveix només la curació
si no hi ha salvació?
Nota.
Aquest Relectures va ser
escrit l’any 2012, en què hi havia 7 diumenges entre Nadal i Quaresma. Com que aquest
any 2024 només n'hi ha 6, afegeixo aquí el RELECTURES del “Diumenge 7è”.
(7è.
diumenge de durant. Any B).
RELECTURES.
Jesús i
els Malalts ( 3/3).
(Continua el diàleg del diumenge 6è).
Marta
Te’n recordes d’aquell evangeli del Paralític que, per
presentar-lo a Jesús, van desmuntar el sostre de la casa...?
Víctor
I tant que me’n recordo!
És la bestiesa més absurda i extravagant que he sentit mai.
Marta
Tens raó. Tot és extravagant en aquell relat. I ho és també el final: “Carrega’t la llitera i ves-te’n a casa”.
Per a què la volia aquella llitera si
ja estava curat?! I no obstant el relat insisteix: “Ell es carregà la llitera i se n’anà”.
Jesús no li treu la llitera. En realitat, no el cura, sinó que el salva. No és el mateix estar estirat i invàlid sobre una
llitera que “carregar-se-la” i anar-se’n a
casa.
Jesús ressuscitat manté les ferides mortals; el paralític manté la llitera; la teva mare no va curar-se... No hi ha “miracles”; però hi
ha salvació.
Víctor
Insisteixo: de què serveix aquesta vostra estranya “salvació” si no hi ha curació?
Marta
De res. La salvació no serveix
absolutament de res. És el terme. És la plenitud. La plena sintonia amb la
Vida. És vàlida per si mateixa!
A Jesús no li fan cap nosa les ferides,
encara que a nosaltres ens ajuden a entendre la resurrecció.
Al paralític no li fa cap nosa la llitera,
encara que a nosaltres ens ajuda a entendre la salvació.
Víctor
I a mi, qui em torna la mare?
Marta
No és ella qui ha de tornar; ets tu
que pots anar cap a ella. La Vida no
va enrere. “Baixa de la creu, i creurem
en tu”, li deien els fariseus a Jesús. No havien entès res de res.
En canvi, un dels condemnats digué: “Recordeu-vos
de mi quan estigueu al vostre Regne”. I va sentir la resposta: “Avui
estaràs amb mi al paradís”.
Que en som de cecs! Ens quedem buscant una simple curació quan allò que se’ns ofereix és la salvació.
Víctor
Suposo que entendràs que un agnòstic
com jo no pot pas acceptar això que dius...
Marta
No cal, amor meu. El teu agnosticisme m’encanta
−va respondre la Marta, tot fent-li un
petó−. No ha pas “contaminat” la nostra relació...
En Víctor, acostumat a dir sempre
l’última paraula, va replicar com qui
no vol la cosa: “Ah, les dones! Tot ho
arregleu amb un petó!”. Però, en el seu secret, ara admirava una mica més
la seva Marta, i començava a entendre que, si ell s’havia posat l’etiqueta de “agnòstic”, el mínim que hauria de fer
era ser-ho “amb maduresa”, com madura era la
fe de la seva dona.
