Nota. RELECTURES es “penja” el diumenge abans pensant en els qui en preparen la celebració durant la setmana. La data, posada automàticament pel Sistema, no és la del mateix diumenge sinó la del diumenge anterior.
RELECTURES.
EVANGELI. (Joan 2, 13-25).
Quan s’acostava la Pasqua dels jueus,
Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts.
Llavors es va fer un fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i
vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les
taules, i digué als venedors de coloms:
«Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare».
Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura:
«El zel del vostre temple em consumia».
Llavors els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dónes que
t’autoritzi a fer això?»
Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré
en tres dies».
Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la
seva construcció, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?»
Però ell es referia al santuari del seu cos.
Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de
Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom.
Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap
necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a
l’interior de cada home.
“Sense papers”.
1. Una vegada em van explicar el cas
d’un senyor que, per error, constava com a difunt.
Els seus esforços per demostrar que
era viu eren en va. La burocràcia
no tenia previst que un difunt pogués
demostrar res, ni, per suposat, que estigués viu. Al final volia
deixar-ho córrer, però tampoc li era possible, perquè, legalment, no ho podia
fer: se’l podia acusar de falsificació de
documents...
D’això fa més de 40 anys, i no sé com va acabar la història.
2. En aquest punt hem anat de mal en
pitjor. Avui la burocràcia ha envaït la
totalitat de la nostra vida, fins i tot la més personal. Sense papers,
no existim, i, a sobre, som delinqüents, perquè és obligatori tenir papers.
Només els papers ens donen
identitat. Només els papers ens poden dir qui som, què podem, què no
podem, i què hem de fer. I ara que s’hi han introduït els ordinadors utilitzats per persones que sovint no saben com funcionen, els embolics poden ser de pronòstic reservat!!!
Això sí: els
problemes sempre són per al sofert ciutadà al “servei” del qual tot es fa.
3. Jesús, com tota persona realment
humana, tenia una missió a complir: fer
Humanitat. Però no tenia papers...
-“Quin senyal (“Quins papers”) ens dónes que
t’autoritzi a fer això?”. Jesús no té els "papers" que l'autoritzin, i sap que això li costarà la vida si vol ser fidel a la
missió rebuda.
-“Destruïu aquest santuari
i jo el reconstruiré en tres dies... Es referia al santuari del seu cos”.
Jesús converteix en senyal, la inevitable
destrucció provocada per la burocràcia.
“Quan Jesús ressuscità d’entre els morts,
els deixebles recordaren que ell deia això”.
4. La primera pretensió de tot Poder és fer-se indispensable. Tant se val la classe de Poder: civil, religiós, econòmic, militar, cultural,... Qui té poder, de seguida ordena les coses de manera que res pugui funcionar sense el seu control. Per això l’experiència ens diu que és preferible un mal Estat a la carència de Estat, a pesar de que els Estats d’avui s’han convertit en unes andròmines monstruoses que ens costen moltíssim més del que donen. Però s’han fet indispensables.
5. La manera més eficaç avui de fer-se indispensable és la burocràcia. La burocràcia està convertint la nostra precària democràcia en la dictadura més subtil i invulnerable que hagi existit mai. No ens deixa ni la dignitat de rebel·lar-nos, perquè és impersonal, maquinal, cega. Tot és “cosa dels papers”: necessita un permís... torni demà... falta un certificat... ho ha de convalidar... falta una firma... hi ha un defecte de forma... el senyor està reunit... l’encarregat ha sortit... Tot perquè un funcionari et pugui fer uns papers que un altre funcionari li exigeix que us exigeixi!
6. A l’Església tampoc no ens hem alliberat encara dels perniciosos comportaments burocràtics: senyal evident de que encara mantenim, per buides que siguin, estructures de Poder, sempre inhumanes.
7. Quaresma: temps de conversió. Aprofitem-ho! Els de dalt, i els de baix.
