Diumenge 5è. de Pasqua. B.

RELECTURES.

En un grup de nens de catequesi... (4/6).

Sense preguntar res, els nens, quan s’han trobat al lloc de la catequesi, ja han encès el llantió que els ha acompanyat aquests últims dies. Recordant allò que els havia dit la catequista en l’última trobada, un dels nens ha preguntat:

Nen/a    
Senyoreta: si Jesús va donar del tot la seva vida (és a dir: que va morir), com podia fer de pastor de la gent?

Catequista     
Això que dius és molt important, però no sé si us ho sabré explicar bé. Fixeu-vos en aquest llantió: la cera s’està convertint en llum. Però, quan tota la cera s’hagi cremat, hi hauria alguna manera que continués aquesta llum?

Nen/a    
Posant-hi més cera.

Catequista     
Sí! Molt bé! De fet hi ha llantions de cera líquida, per poder fer això que dius. Però fixeu-vos en el que faré ara. (La catequista va agafar un altre llantió i, acostant-lo a la flama, el va encendre). Què ha passat?

Nen/a    
Que hi ha dues flames.

Catequista     
Ben cert. Hi ha dues flames, però aquesta segona és una extensió o una continuació de la primera. Aquesta segona és la mateixa primera que s’ha escampat. Les flames són així: escampen la seva llum quan les toca alguna cosa que pot cremar. Podríem encendre amb aquesta flama milers i milions d’altres flames sense que aquesta primera perdés res de la seva llum.
Amb la vida donada passa una cosa semblant. La vida no es gasta quan es dóna. Només és necessari que la “toqui” algú que també estigui disposat a donar la seva vida. Tu preguntaves com pot fer de pastor, Jesús, si ha donat la seva vida. Doncs mira: com aquesta flama. Podríem dir que aquest primer llantió és el “bon pastor” de tots els llantions que hi encenguem. I quan s’acabi la seva cera, la seva flama continuarà viva i lluminosa en totes les altres flames que hi hàgim encès.

Nen/a    
Que xulo! I com va néixer la primera vida donada? Va ser la de Jesús?

Catequista     
Jesús parlava molt sovint del seu Pare. Però quan Jesús parlava del seu Pare no es referia a St. Josep sinó a Déu. A Déu no el podem veure, però quan ens fem preguntes com aquesta que has fet tu, és perquè ens adonem que hi ha d’haver una “font de la vida que es dóna”. Podem donar diferents noms a aquesta font. Jesús li deia Pare.

Nen/a    
No ho entenc. Jesús tenia dos pares?

Catequista     
En certa manera, sí. Com tots nosaltres. Tots tenim uns pares que ens han donat aquest cos que ara tenim. Aquest cos té vida: una vida que ens permet créixer i fer-nos lliures.
Però amb la llibertat passa una cosa molt interessant: ens permet decidir una d’aquestes dues coses: voler la nostra vida només per a nosaltres, o, com aquest segon llantió, acostar-nos a la gent perquè s’encengui en nosaltres la seva “flama”. Aleshores, també la nostra vida es va convertint en vida que es dóna. Quan ens fem vida que es dóna, connectem amb la font de la vida, que és com un “segon Pare”.

       ...

Nen/a    
Senyoreta: jo quan sigui gran vull tenir molts fills.

Catequista     
Per què?

Nen/a    
Perquè m’agrada la vida. És una cosa molt xula!

Catequista     
La vida és la cosa més meravellosa i bonica que existeix. Però també has de saber dues altres coses:
Primera: abans d’arribar a ser vida donada, necessitem moltes coses. Això ho hem de tenir en compte pensant en els altres. La nostra vida forma part de la Vida que hi ha a tota la Terra, i hem d’ajudar a que sigui equilibrada.
Segona: tenim moltíssimes maneres de fer-nos vida donada. Tenir fills és una manera molt bonica, però n’hi moltes d’altres. Podem donar o dedicar la nostra vida per a millorar la vida dels altres o la vida de tota la Terra. Hi ha molta gent que pateix; hi ha molta gent que no sap estimar; molta gent que no se sent estimada; gent que no gaudeix de la vida per culpa de les injustícies o del mal que els fan altres éssers humans. Fixeu-vos en Jesús: no va tenir fills, però va donar la seva vida per ajudar tothom a gaudir de la vida.

Nen/a    
Això és també el que fa Vtè. eh! Senyoreta?

Catequista     
Ets molt amable. Us proposo una cosa: fer una llista de totes les persones que, a cada un de nosaltres, ens ajuden a gaudir de la vida. A veure quantes en trobem! Ho podríem fer el pròxim dia.

(Continuarà).

4rt. Diumenge de Pasqua. B.

RELECTURES.

En un grup de catequesi... (3/6).

El llantió que havien encès els dies anteriors continuava tenint cera. Per això el van tornar a encendre. Els agradava de fer catequesi al voltant d’una flama viva. Recordant les paraules que havia dit la catequista en la trobada anterior, van continuar les preguntes per entendre una mica més la resurrecció.

Nen/a    
Això dels “ulls del cor” no ho entenc. Quins són els ulls del cor?

Catequista     
És una manera de dir que, quan estimem, la nostra vida va prenent la forma de vida donada o vida ressuscitada. I en la mesura que ens anem fent vida donada també podem “veure” la vida donada de les persones que han estimat o ressuscitat.

Nen/a    
Continuo sense entendre-ho. Què podem veure amb els ulls del cor?

Catequista     
Us ho explicaré amb un exemple molt clar: si aneu a veure un partit de futbol notareu que els aficionats veuen els jugadors de manera molt diferent. ¿Com pot ser això? És que, a més dels ulls de la cara, cada aficionat es mira el partit també amb els ulls del cor. Cada aficionat estima el seu equip, i això li fa veure sobretot les seves coses bones i passar per alt les dolentes. I, com que l’equip que ell estima està lluitant contra un rival, els ulls del cor també el porten a veure sobretot les coses dolentes del rival i a no valorar les bones.

Nen/a    
Això sí que ho entenc. El Barça és el millor.

Catequista     
És el millor per tu, perquè l’estimes.
Si decidim estimar tothom, de seguida ens adonarem que hi ha una gran quantitat de persones bones, i que són precisament les que fan viure el món. Veurem (amb els ulls del cor) que aquells que han gastat del tot la seva vida per a construir un món millor no han perdut la seva vida sinó que, en forma de vida donada, continuen “vivint” en el món que ells han ajudat a construir.

Nen/a    
Si han gastat del tot la seva vida, encara que sigui per construir el món, s’hauran quedat sense vida. Com poden continuar vivint?

Catequista     
És un xic difícil d’explicar això. I també és difícil d’entendre...

Nen/a    
Jo l’he entesa molt bé, senyoreta. És com allò que passa amb els meus pares.

Catequista     
I què passa amb els teus pares?

Nen/a    
Com que treballen molt i es cansen molt, i a vegades pateixen, jo un dia els vaig preguntar per què ho feien. I el pare em digué que ho feien per mi, perquè jo fos molt feliç. Jo els vaig dir que no ho fessin; que busquessin de ser feliços ells. I sap, senyoreta, què em van respondre?...

Catequista     
“Que allò que els feia més feliços a ells era precisament que tu fossis feliç”.

Nen/a    
I com ho sap que em van dir això?!

Catequista     
Això ho sabem tots els pares...
I ara m’agradaria que ens expliquessis per què s’assemblen aquesta resposta dels teus pares i el que jo us estava explicant.

Nen/a    
És el mateix. Els meus pares, encara que a vegades pateixin, són feliços si jo sóc feliç. I, és clar: Jo sempre sóc feliç perquè ells en saben molt de fer-me feliç. Per això m’agradaria viure molt de temps... per a ells.
Passa el mateix amb els que estimen el món. Com que el món durarà sempre...
¿Eh, que és això el que ens volia dir, senyoreta?

Catequista     
Doncs, sí. I no saps com em fa feliç que ho hagis entès tan bé!

Nen/a    
Senyoreta: Els polítics estimen el món? El meu pare diu moltes vegades que hi ha polítics que ens fan mal...

Catequista     
La Política és l’art de saber conviure. Com que tots convivim, tots som, d’alguna manera, polítics. Som bons polítics si ajudem a conviure; som mals polítics si dificultem la convivència. També escollim algunes persones perquè es dediquin directament a solucionar els problemes de convivència. Són polítics professionals. Són bons, si busquen el bé dels pobles, sense aprofitar-se ni abusar de la confiança que se’ls ha donat; si no, són dolents.

Nen/a    
Jesús era polític?

Catequista     
Al país on vivia Jesús, dels polítics sovint en deien pastors del poble. Jesús va fer notar que hi havia pastors que s’aprofiten del poble per viure millor ells. D’aquests va dir que eren lladres i bandolers. També hi ha pastors que dediquen tota la seva vida a servir el poble, i donen la vida per al poble. És el que va fer Jesús. Per això, com que havia donat plenament la seva vida, molta gent va començar a anomenar-lo el Bon Pastor.

(Continuarà)

Diumenge 3er. de Pasqua. B

RELECTURES.

En un grup de nens de catequesi... (2/6).

Nen/a    
Senyoreta: podem tornar a encendre el llantió de l’altre dia? Va ser molt guai!

Catequista     
I tant!... Ens farà companyia.

Nen/a    
Senyoreta: Si després d’encendre aquest llantió, nosaltres marxéssim, ningú no veuria que aquesta cera es torna llum. Cremaria per res... Seria com si es perdés.

Catequista     
Això que dius és molt i molt important. La vida humana (la nostra vida) es pot convertir en amor. Però per poder estimar, hi ha d’haver algú que es deixi estimar. Sense els altres, no podríem convertir la nostra vida en amor. Per això el vertader amor té dues cares: estimar i deixar-se estimar. No estimem realment una persona si no ens deixem estimar per ella.

Nen/a    
Això no ho entenc. A la nostra classe hi ha un nen que no vol ser amic de ningú. Però els altres no li hem fet res, i volem ser amics seus.

Catequista     
M’agrada que em feu preguntes; però amb les vostres preguntes m’obligueu a dir coses molt difícils per vosaltres, perquè encara sou massa petits. Heu de saber una cosa: sovint diem que estimem, però no estimem de veritat. A vegades hi ha persones que diuen que estimen una altra, però en realitat només intenten dominar-la. Per això hi ha persones que tenen por de ser estimades, perquè han tingut la mala experiència de ser dominades per altres persones que deien que les estimaven.
Ho heu de saber: la paraula “estimar” és molt bonica, però per estimar de debò, primer cal fer-ne un llarg i difícil aprenentatge. I com que la paraula és tan bonica, a vegades la fem servir per amagar altres coses no gaire bones.

Nen/a    
Els 12 deixebles de Jesús no l’estimaven gaire, eh senyoreta? El van abandonar quan més els necessitava!

Catequista     
Ells es pensaven que l’estimaven molt, perquè ho havien deixat tot per ell. La veritat és que ells necessitaven un líder, i pensaven que Jesús ho podia ser. L’estimaven com a líder, però encara no havien aprés a estimar-lo com a persona. En realitat, volien utilitzar-lo. Quan van veure que Jesús no volia ser cap líder, el van abandonar.

Nen/a    
I per què no ho volia ser?

Catequista     
Els Deixebles eren bones persones: estimaven el seu poble. El seu poble era esclavitzat per soldats romans i per altres persones poderoses. Per això buscaven un líder que lluités contra els soldats romans i contra els poderosos que els dominaven.

Nen/a    
És molt normal. Jo també ho faria.

Catequista     
Sí: estimar el nostre poble està molt bé. Però també els Romans estimaven el seu poble i per això el van voler convertir en un Imperi que dominés els altres pobles. Veieu? L’amor al seu poble no era vertader amor, perquè feia mal als altres pobles. L’amor només és vertader si arriba a tothom: a totes les persones i a tots els pobles. Jesús estimava tothom, fins i tot aquelles persones que molts tenien per dolentes. No volia ser un líder per fer guerra sinó que buscava la Pau. Per això us he dit que, per estimar de debò, cal temps per aprendre’n. Els 12 deixebles no en van aprendre fins al final, i encara no tots.

       ...

Nen/a    
A la missa, el mossèn ha llegit en un llibre que Jesús, quan ja havia ressuscitat, es va presentar als deixebles, i tenia carn i ossos com nosaltres, i que el podien tocar perquè no era cap fantasma...

Catequista     
I això sembla el contrari del que us he explicat jo, eh? Però no ho és pas. Allò que està escrit als Evangelis és una manera de dir que Jesús ressuscitat és el mateix Jesús que ells havien conegut abans. Com la majoria de gent, també els deixebles pensaven que, amb la mort, la vida desapareix. Fixeu-vos en la cera d’aquell llantió: mentre crema, va desapareixent. Però nosaltres veiem que no desapareix sinó que es converteix en llum: una llum que il·lumina les nostres cares i ens entra pels ulls. La vida ressuscitada és real com ho és la llum d’aquest llantió. L’evangeli diu que Jesús els va ensenyar les mans i els peus perquè a les mans i als peus hi havia les ferides que li havien causat la mort. Ells, els deixebles, pensaven que per aquelles ferides Jesús havia perdut la seva vida; en canvi Jesús els vol fer entendre que per aquelles ferides els havia donat la seva vida.

Nen/a    
Però aquells deixebles ¿van veure o no Jesús?

Catequista     
És clar que el van veure! Però no com quan tenia vida sinó en la forma de vida donada. La vida donada no es pot veure amb aquests ulls! Aquests ulls només poden veure les coses corporals. Veuen el cos. Si un cos es mou, diem: aquest cos té vida. Però la vida no la podem veure. Com tampoc no podem veure la llum.

Nen/a    
Tots veiem aquesta flama!...

Catequista     
Però la flama no és la llum. Els nostres ulls no poden veure directament la llum. Només veiem les coses quan la llum les toca. Veiem les coses gràcies a la llum, però no veiem la llum. Una cosa semblant passa amb la vida donada, o amb l’amor. No veiem directament l’amor; només el podem “veure” en les persones estimades. Per exemple: jo no veig l’amor que us tenen el vostres pares; però, és clar: si els vostres pares no us estimessin, ara vosaltres no seríeu aquí, i ni tan sols existiríeu. Per això podríem dir que la vida donada, o l’amor, només els podem “veure” amb els ulls del cor.

(Continuarà)

2on. de Pasqua. B.

Diumenge 2 de Pasqua. B.

RELECTURES.

En un grup de nens de catequesi... (1/6).

Nen/a    
Senyoreta: Jesús, després de ressuscitar, a quin país va anar a viure?

Nen/a
Apa! Què dius?! No viu en cap país. Jesús va pujar al cel!

Nen/a
Però també viu aquí a la Terra. Es va aparèixer als 12 deixebles. ¿Viu allà on hi té deixebles, senyoreta?

Nen/a
Senyoreta: quan Jesús es va aparèixer als deixebles, com anava vestit?

Nen/a
Quines preguntes més burres que fas! Els ressuscitats no van vestits!

Nen/a
Què vols dir? Que Jesús anava despullat?...

Nen/a    
Home!, despullat... potser no. Potser portava un llençol.

Nen/a
Com els fantasmes? Que díver!

Nen/a    
Si, home!! Jesús no és cap fantasma! I d’on vols que el tragués el llençol!

Nen/a
Quan el van posar al sepulcre, el van embolicat amb un llençol...

Nen/a
Ah!... Potser sí... Però Jesús no és cap fantasma. Els fantasmes són per fer por...

Nen/a
Segurament, quan va ressuscitar, va anar a veure la seva mare... Potser ella li va donar roba...

Nen/a
Però un ressuscitat no pot portar roba. A més: jo penso que els ressuscitats són invisibles. Jesús, perquè el veiessin, es va disfressar. Però així no el coneixien... ¿Eh, senyoreta, que una vegada anava amb dos deixebles, i ells no sabien que era ell?

Nen/a
Per què no ens ho explica tot això, senyoreta?

Catequista
Estava pensant com fer-ho...
Les coses que heu dit són molt interessants; però també veig que em serà molt difícil explicar-vos això de la resurrecció. A veure si me’n surto:

La catequista es va aixecar. Va agafar un llantió, el va encendre i va posar-lo sobre la taula. Després va demanar a tots que es posessin al voltant de la taula, i que algú abaixés les persianes per fer fosc.

Nen/a    
Farem espiritisme, senyoreta?

Catequista     
No. Farem una cosa molt més interessant. Fixeu-vos bé en aquest llantió. Què està passant?

Nen/a    
Que fa llum.

Catequista     
És veritat. Tots ho veiem. I d’on surt, aquesta llum?

Nen/a    
D’aquest vas.

Catequista     
Els vasos fan llum?

Nen/a    
És la cera. La cera s’està convertint en llum.

Catequista     
Molt bé! I, a on estarà aquesta cera quan s’hagi cremat tota?

Nen/a    
On estarà?! No estarà enlloc. S’haurà convertit en llum.

Catequista     
Perfecte! Fixeu-vos: ara, abans de convertir-se en llum, puc agafar aquesta cera, posar-la aquí, o aquí; pujar-la, baixar-la... També és necessari el vas de vidre perquè aguanti la cera fosa. Però, quan tota la cera s’hagi convertit en llum, podré agafar la llum? Es podria agafar tota la llum que ha sortit d’aquest vas i tornar-la a convertir en cera i ficar-la en aquest vas?

Nen/a    
Això és impossible.

Catequista     
Tens tota la raó: això és impossible. Aquesta llàntia va ser feta per convertir-se en llum, però no al revés.
Doncs, escolteu-me bé: amb la vida humana (la vida de cada un de nosaltres) passa una cosa semblant: pot convertir-se en “llum”. És a dir: pot convertir-se en amor, bondat, calor per als altres... Això és la “resurrecció”.

Nen/a    
No ho entenc. Ressuscitar, no vol dir tornar a tenir vida després de morir-se?

Catequista     
“Tornar a tenir vida”? Morir no vol pas dir necessàriament perdre la vida. En el cas de Jesús, i de la majoria de gent, la mort no significa pas perdre la vida sinó donar-la; donar-la del tot. Una vida donada no és mai una vida perduda. Fixeu-vos en aquest llantió: només es perdrà la cera que no cremi. Tota la que cremi continuarà en forma de llum.  

Nen/a    
Quan jo dono una cosa, ja no la tinc...

Catequista     
Però això no vol pas dir que l’hagis perduda. És com si un de vosaltres té 100€ per comprar-se coses. Imagineu que algú us els roba o no sabeu on els teniu. Per vosaltres, serien perduts. Però imagineu que us heu trobat amb un amic que els necessita més que vosaltres, i els hi doneu. Diríeu que els heu perdut? No pensaríeu més aviat que els heu guanyat fent un favor a aquell amic? Aquells euros s’han convertit en amor per al vostre amic. Podríem dir que aquells euros vostres continuen “vivint” en el vostre amic.
Amb la nostra vida passa el mateix: només la vida que no donem acaba essent vida que es perd.

(Continuarà).