Diumenge 7è. de durant l'any B (Quan hi sigui).

7è. diumenge de durant l'any B.

Nota:  alguns anys, el diumenge 7 de durant l'any no existeix perquè la Quaresma comença abans.  Aquest arxiu correspon a l'any 2012 en què sí que va haver-hi aquest diumenge.  Aquest any 2018 tampoc hi ha aquest diumenge. Però poso aquí aquest escrit perquè complement els dos escrits anteriors: Jesús i els Malalts 1/3 i 2/3.

RELECTURES.

(Amb RELECTURES intentaré, si me’n surto, expressar, amb un llenguatge diferent, alguna de les idees del relat evangèlic o de la festa corresponent. Voldria ser una espècie de “traducció” no pas de conceptes sinó d’esquemes mentals. Sóc conscient que es tracta d’una cosa arriscada, que pot servir o destorbar. Imagino que hi haurà RELECTURES una mica encertades i d’altres de molt desencertades. Demano al possible lector una tolerància benvolent. Però em fa il·lusió posar el meu granet de sorra a l’esforç de tanta gent que ja fa temps també es dediquen a aquesta feina absolutament necessària i urgent).

Jesús i els Malalts ( 3/3).

(Continua el diàleg de diumenge passat)

Marta     
Te’n recordes d’aquell evangeli del Paralític, que per presentar-lo a Jesús van desmuntar el sostre de la casa...?

Víctor     
I tant que ho recordo! És la bestiesa més absurda i extravagant que he sentit mai.

Marta     
Tens raó. Tot és extravagant en aquell relat. I ho és també el final: “Carrega’t la llitera i ves-te’n a casa”. Per a què la volia aquella llitera si ja no li servia de res?! I no obstant el relat insisteix: “Ell es carregà la llitera i se n’anà”. Jesús no li treu la llitera. No el cura, però el salva. No és el mateix estar estirat i invàlid sobre una llitera que carregar-se-la i anar-se’n a casa.
Jesús ressuscitat manté les ferides mortals; el paralític manté la llitera; la teva mare mor sense curar-se... No hi ha “miracles”; però hi ha salvació.

Víctor     
Insisteixo: de què serviria aquesta estranya “salvació”?

Marta     
De res. La salvació no serveix absolutament de res. És el terme. És la plenitud. És la sintonia amb la Vida. És vàlida per si mateixa!
A Jesús no li fan cap nosa les seves ferides; encara que a nosaltres ens ajuden a entendre la resurrecció.
Al paralític no li fa cap nosa la llitera; encara que a nosaltres ens ajuda a entendre la salvació.

Víctor     
I a mi, qui em torna la meva mare?

Marta     
No és ella qui ha de tornar; ets tu que pots anar cap a ella. La Vida no va enrere. “Baixa de la creu, i creurem en tu”, li deien els fariseus a Jesús. No havien entès res de res. En canvi, un dels condemnats digué: “Recordeu-vos de mi quan estigueu al vostre Regne”. I va sentir la resposta:  “Avui estaràs amb mi al paradís”.
Que en som de cecs! Ens quedem buscant una simple curació quan allò que se’ns ofereix és la salvació.

Víctor     
Suposo que entendràs que un agnòstic com jo no pot acceptar això que dius...

Marta     
No cal. El teu agnosticisme m’encanta −va respondre la Marta, tot fent-li un petó−. No ha pas contaminat les nostres vides...

En Víctor, acostumat a dir sempre l’última paraula, va replicar com qui no vol la cosa: “Ah, les dones! Tot ho arregleu amb un petó!”. Però, en el seu secret, ara admirava una mica més la seva Marta, i començava a entendre que, si ell s’havia posat l’etiqueta d’agnòstic, el mínim que hauria de fer era ser-ho amb maduresa, com madura era la creença de la seva dona.