RELECTURES. (Any B.).
Introducció.
Juntament amb els Apunts d’homilia corresponents a l’any B del cicle litúrgic, reedito també RELECTURES, amb alguna correcció o posada al dia).
RELECTURES es situa en el marc d’un grup de catequesi, de nens i nenes d’uns 9 anys. Això permet un llenguatge molt directe, familiar i quotidià.
1er. diumenge d’Advent. Any B.
“Fer néixer Humanitat”.
Catequista.
Avui comencem l’Advent. Això vol dir que s’acosta una festa molt grossa. Quina?
Nen
El pont
de la Constitució.
Catequista.
No. Més grossa; i no tan aviat...
Nen
Les vacances de Nadal.
Catequista.
Exacte. La festa de Nadal. Nadal és una festa grossa. Per això dura força
dies. I ara, quatre setmanes abans, ja comencem a preparar-la. I què celebrem
per Nadal?
Nena
El naixement de Jesús.
Catequista.
Molt bé.
Nen
Senyoreta: com és que Jesús no acaba mai de néixer? Perquè cada any diuen
que neix...
Nena
Sí que neix cada any! Cada any a la parròquia hi posen un nen Jesús, i tothom li fa un petó.
Nen
Au va! Tu ets tonta! Allò de la
parròquia només és un nino.
Nena
El tonto ets tu. Com que els teus
pares no van a missa, això no ho saben i no t’ho expliquen. Els meus pares em
porten cada any a la missa del gall,
i cantem cançons perquè Jesús ha nascut.
Nen
Doncs, el meu pare diu que Jesús no ha existit mai, i que això de Nadal és
només un negoci.
Nena
Si no creus en Jesús... per què vens a catequesi?
Nen
Tu et creus molt sàvia, eh! Doncs mira: els
que es creuen més savis són els més burros...
Nena
Senyoreta: per què no diu res, Vtè? Aquest nen ens està insultant!...
Catequista.
Us escoltava. I si ara m’escolteu vosaltres a mi, us diré algunes coses que hauríeu de saber. Encara que m’ho heu posat molt
difícil!!!
Primer de tot us diré que aquí, la que sap més coses sóc jo, i no perquè sóc la
catequista sinó perquè sóc la més
gran! Heu d’entendre això: tothom, des del moment que neix, comença a aprendre
coses. Així, com més vells, més coses sabem. Però també, tots aprenem coses diferents,
perquè vivim en llocs diferents, o perquè ens trobem amb persones diferents, o
perquè ens agraden coses diferents... Sempre aprenem, però aprenem coses diferents.
Així, els que venim a missa aprenem unes coses; i els que no hi venen, d’allà
on van, n’aprenen unes altres.
Fixeu-vos que això està molt bé perquè així, quan parlem, tots podem aprendre els
uns dels altres. Encara que jo sé més coses que vosaltres perquè sóc més gran,
també aprenc de vosaltres moltes coses perquè la meva vida és diferent de la
vostra.
Tots podem aprendre els uns dels altres. Però, només SI SOM AMICS! Si no som amics, no aprenem res de res, perquè
només veiem les coses des del nostre cantó. Quan discutim, només veiem allò que
ens interessa. Per tota la resta som com cecs.
Nen
Senyoreta: Jo vull demanar perdó a l’Ester, perquè li he dit tonta. No volia insultar-la. Em perdones,
Ester?
Ester
No estic pas gaire enfadada. Potser tenies raó: jo no sóc tonta, però m’he portat com una tonta.
Amics, Roger? −li contesta ella tot allargant-li la mà.
Roger
És clar que sí! −donant-li també la mà.
Catequista.
Ei!!! Això és meravellós!
M’acabeu de posar-me les coses molt fàcils! −va dir ella, entusiasmada, agafant
també les mans dels dos nens.
Acabeu d’ensenyar-nos a tots què vol dir Nadal.
Neix o no neix, Jesús, per Nadal? Mireu:
Jesús, com a persona concreta, ja fa 2000 anys que va néixer; i no torna pas a
néixer cada any. Però, quan ara parlem del naixement
de Jesús, volem dir tot allò que fa néixer
una mica més la Humanitat. És a dir: tot allò que ens ajuda a créixer, a
ser més bons; tot allò que ens ajuda a ser més “humans”.
Això que acabeu de fer vosaltres dos, fa que la Humanitat ara sigui una mica més
bona que fa dos minuts.
Heu fet néixer una mica més Jesús,
perquè heu fet que hi hagi una mica més d’Humanitat
entre nosaltres.
Celebrem les festes de Nadal
una vegada cada any, però és Nadal cada dia que algú fa néixer una mica més
d’Humanitat, com vosaltres heu fet ara.
