Setmana Santa

Setmana Santa.

RELECTURES.

Vacances? (2/3).

A la Marta i en Víctor els ha sortit un imprevist: passaran les “vacances” fent de cuiners a les colònies de la seva néta. Resulta que la Sandra, amb altres companys, s’ha apuntat a unes colònies, que en realitat seran un camp de treball per netejar un bosc de les moltes deixalles que hi abandona gent incívica. Seran també uns dies de convivència entre nois i noies de diferents escoles, llengües i cultures. Però la cuinera habitual de la casa s’ha trencat una cama, i no se’n podrà fer càrrec. Els avis de la Sandra han sigut la solució, després que ella insistís una i una altra vegada per no haver de suspendre la trobada. Al final, hi van accedir... i van començar els dubtes i els neguits.

Víctor     
Ens hem ben embolicat!!! I si no ens en sortim?

Marta      
Em preocupa això de cuinar per trenta boques! I tan diferents! Hi ha magrebins, gambians, una de l’Equador, dos nois romanesos... Això és el que em fa més por. I si no s’avenen?

Víctor     
I si ens fan una denúncia? No tenim títol de manipuladors d’aliments...

Marta      
Ei!: d’això, res. Va quedar ben clar que nosaltres només complirem ordres d’una monitora que sí que té títol.

Víctor     
Però si estaran tot el dia fora!...

Marta      
No hi fa res. El menú el faran ells, i ho controlaran tot. Nosaltres, només la feina; la responsabilitat és d’ells.

Víctor     
Són molta gent...

Marta      
Suposo que aquestes cases estan preparades... Però... em neguiteja això de que cada dia hàgim de preparar entrepans per dinar fora. Pa per esmorzar; pa per dinar... I al vespre, què els farem?.

Víctor     
No ho sé... És cosa d’ells...

Marta      
Però si no va bé es queixaran de nosaltres... A més: potser no ho han preparat prou bé; aquella monitora era molt jove. No pot tenir gaire experiència... I si algú es posa malalt?

Víctor     
Bé: no ens hi encaparrem tant! Ara ja ens hi hem compromès. Oi que serà setmana santa?... No dieu que és temps de dejuni... i de penitència...

Marta      
Ai, pobres!... Si tots plegats són uns nens!  ...Però a la nostra Sandra li fa tanta il·lusió...

Víctor     
Tampoc estarem en un desert... Si passa res, estem a mitja hora del poble. A més: ja vas sentir el que deien els pares: tots hi seran si passava res...   

Marta      
En fi: ja no ens podem fer enrere... Del dissabte al dimarts. Total quatre dies... Però no em pensava que m’hi posés tan nerviosa...

Víctor     
Au vinga! No ho converteixis en un calvari! Encara em poses més nerviós, tu! Després de tot, ens hi ha obligat la Sandra! Si no va bé, que s’aguantin...