Nota. RELECTURES es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.
RELECTURES.
(Continuació)
En un grup de catequesi... (3/6).
El llantió que havien encès els dies anteriors continuava tenint cera. Per això el van tornar a encendre. Els agradava de fer catequesi al voltant d’una flama viva. Recordant les paraules que havia dit la catequista en la trobada anterior, van continuar les preguntes per entendre una mica més la resurrecció.
Nen/a
Això dels “ulls del cor” no ho
entenc. Quins són els ulls del cor?
Catequista
És una manera de dir que, quan estimem, la nostra vida va prenent la forma
de vida donada o vida ressuscitada. I en la mesura que ens anem fent vida donada també podem “veure” la vida donada de les persones que estimen o ressusciten.
Nen/a
Continuo sense entendre-ho. Què podem veure amb els ulls del cor?
Catequista
Us ho explicaré amb un exemple molt clar: si aneu a veure un partit de futbol, notareu que els aficionats veuen
els jugadors de manera molt diferent. ¿Com pot ser això? És que, a més dels
ulls de la cara, cada aficionat es mira el partit també amb els ulls del cor. Cada aficionat estima el seu
equip, i això li fa veure sobretot les seves coses bones i passar per alt
les dolentes. I, com que l’equip que ell estima està lluitant contra un
rival, els ulls del cor també el
porten a veure sobretot les coses dolentes del rival i a no valorar les bones.
Nen/a
Això sí que ho entenc. El Barça és el
millor.
Catequista
És el millor per tu, perquè l’estimes.
Si decidim estimar tothom, de seguida ens adonarem que hi ha una gran quantitat
de persones bones, i que són precisament les que fan viure el món.
Veurem (amb els ulls del cor) que aquells que han gastat del tot la seva vida
per a construir un món millor no han perdut la seva vida sinó que, en
forma de vida donada, continuen “vivint”
en el món que ells han ajudat a construir.
Nen/a
Si han gastat del tot la seva vida, encara que sigui per construir el
món, s’hauran quedat sense vida. Com poden continuar vivint?
Catequista
És un xic difícil d’explicar això. I també és difícil d’entendre...
Nen/a
Jo l’he entesa molt bé, senyoreta. És com allò que passa amb els meus pares.
Catequista
I què passa amb els teus pares?
Nen/a
Com que treballen molt i es cansen molt, i a vegades pateixen, jo un dia els
vaig preguntar per què ho feien. I el pare em digué que ho feien per mi, perquè
jo fos molt feliç. Jo els vaig dir que no ho fessin; que busquessin de ser
feliços ells. I sap, senyoreta, què em van respondre?...
Catequista
“Que allò que els feia més feliços a ells era precisament que tu fossis feliç”...
Nen/a
... I com ho sap que em van dir això?!
Catequista
Això ho sabem totes les mares i pares...
I ara m’agradaria que ens expliquessis per què s’assemblen aquesta resposta
dels teus pares i el que jo us estava explicant.
Nen/a
És el mateix. Els meus pares, encara que a vegades pateixin, són feliços si jo
sóc feliç. I, és clar: Jo sempre sóc feliç perquè ells en saben molt de fer-me
feliç. Per això m’agradaria viure molt de temps... per a ells.
Passa el mateix amb els que estimen el món. Com que el món durarà
sempre...
¿Eh, que és això el que ens volia dir, senyoreta?
Catequista
Doncs, sí. I no saps com em fa feliç que ho hagis entès tan bé!
Nen/a
Senyoreta: Els polítics estimen el
món? El meu pare diu moltes vegades que hi ha polítics que ens fan mal...
Catequista
La Política és l’art de saber conviure.
Com que tots convivim, tots som, d’alguna manera, polítics.
Som bons polítics
si ajudem a conviure; som mals polítics
si dificultem la convivència.
També escollim algunes persones perquè es
dediquin directament a solucionar els problemes de convivència. Són polítics professionals. Són bons, si
busquen el bé dels pobles, sense aprofitar-se ni abusar de la confiança que
se’ls ha donat; si no, són dolents.
Nen/a
Jesús era polític?
Catequista
Al país on vivia Jesús, dels polítics
sovint en deien pastors del poble.
Jesús va fer notar que hi havia pastors
que s’aprofiten del poble per viure millor ells. D’aquests va dir que eren lladres
i bandolers.
També hi ha pastors
que dediquen tota la seva vida a servir el poble, i donen la vida per al poble. És el que va fer Jesús.
Per això, com
que havia donat plenament la seva vida per al poble, molta gent va començar a anomenar-lo el
Bon Pastor.
(Continuarà)
