RELECTURES.
En un grup de nens de catequesi... (2/6).
Nen/a
Senyoreta: podem tornar a encendre el llantió de l’altre dia? Va ser molt guai!
Catequista
I tant!... Ens farà companyia.
Nen/a
Senyoreta: Si després d’encendre aquest llantió, nosaltres marxéssim, ningú no
veuria que aquesta cera es torna llum. Cremaria per res... Seria com si es perdés.
Catequista
Això que dius és molt i molt important. La vida
humana (la nostra vida) es pot convertir en amor. Però per poder estimar, hi ha d’haver algú que es deixi
estimar. Sense els altres, no podríem convertir la nostra vida en amor. Per
això el vertader amor té dues cares: estimar i deixar-se estimar. No estimem
realment una persona si no ens deixem estimar per ella.
Nen/a
Això no ho entenc. A la nostra classe hi ha un nen que no vol ser amic de
ningú. Però els altres no li hem fet res, i volem ser amics seus.
Catequista
M’agrada que em feu preguntes; però amb les vostres preguntes m’obligueu a dir
coses molt difícils per vosaltres, perquè encara sou massa petits. Heu de saber
una cosa: sovint diem que estimem, però no estimem de veritat. A vegades
hi ha persones que diuen que estimen una altra, però en realitat només intenten
dominar-la. Per això hi ha persones que tenen por de ser estimades,
perquè han tingut la mala experiència de ser dominades per altres
persones que deien que les estimaven.
Ho heu de saber: la paraula “estimar” és molt bonica, però per estimar de
debò, primer cal fer-ne un llarg i difícil aprenentatge. I com que la paraula
és tan bonica, a vegades la fem servir per amagar altres coses no gaire bones.
Nen/a
Els 12 deixebles de Jesús no
l’estimaven gaire, eh senyoreta? El van abandonar quan més els necessitava!
Catequista
Ells es pensaven que l’estimaven molt, perquè ho havien deixat tot per ell. La
veritat és que ells necessitaven un líder,
i pensaven que Jesús ho podia ser. L’estimaven com a líder, però encara
no havien aprés a estimar-lo com a persona. En realitat, volien utilitzar-lo.
Quan van veure que Jesús no volia ser cap líder,
el van abandonar. Però tots, fora Judes, van anar aprenent a "estimar", i van tornar.
Nen/a
I per què no ho volia ser, de líder?
Catequista
Els Deixebles eren bones persones: estimaven el seu poble. El seu poble era
esclavitzat per soldats romans i per altres persones poderoses. Per això
buscaven un líder que lluités contra
els soldats romans i contra els poderosos que els dominaven.
Nen/a
És molt normal. Jo també ho faria.
Catequista
Sí: estimar el nostre poble està molt bé. Però també els Romans estimaven el
seu poble i per això el van voler convertir en un Imperi que dominés els altres pobles...
Veieu? L’amor al seu poble no
era vertader amor, perquè feia mal als altres pobles. L’amor només és
vertader si arriba a tothom: a totes les persones i a tots els pobles.
Jesús
estimava tothom, fins i tot aquelles persones que molts tenien per dolentes. No
volia ser un líder per fer guerra sinó que buscava la Pau. Per
això us he dit que, per estimar de debò, cal temps per aprendre’n. Els 12
deixebles no en van aprendre fins al final, i encara no tots.
...
Nen/a
A la missa, el mossèn ha llegit en un llibre que Jesús, quan ja havia
ressuscitat, es va presentar als deixebles, i tenia carn i ossos com nosaltres,
i que el podien tocar perquè no era cap fantasma...
Catequista
I això sembla el contrari del que us he explicat jo, eh? Però no ho és pas.
Allò que està escrit als Evangelis és una manera de dir que Jesús ressuscitat és el mateix Jesús
que ells havien conegut abans.
Com la majoria de gent, també els deixebles
pensaven que, amb la mort, la vida desapareix. Fixeu-vos en la cera
d’aquest llantió: mentre crema, va desapareixent. Però nosaltres veiem
que no desapareix sinó que es converteix en llum: una llum que
il·lumina les nostres cares i ens entra pels ulls.
La vida ressuscitada és real com ho és la llum d’aquest
llantió. L’evangeli diu que Jesús els va ensenyar les mans i els peus perquè a
les mans i als peus hi havia les
ferides que li havien causat la mort. Ells, els deixebles, pensaven que per
aquelles ferides Jesús havia perdut la seva vida; en canvi Jesús els vol
fer entendre que per aquelles ferides els havia donat la seva vida i continuava donant-los-hi.
Nen/a
Però aquells deixebles ¿van veure o
no Jesús?
Catequista
És clar que el van veure! Però no com quan tenia vida sinó en la forma
de vida donada. La vida donada
no es pot veure amb aquests ulls! Aquests ulls només poden veure les coses
corporals. Veuen el cos. Si un cos es mou, diem: aquest cos té vida. Però la
vida no la podem veure. Com tampoc no podem veure la llum.
Nen/a
Tots veiem aquesta flama!...
Catequista
Però la flama no és la llum. Els nostres ulls no poden veure directament la
llum. Només veiem les coses quan la
llum les toca. Veiem les coses gràcies a la llum, però no veiem la llum. Una
cosa semblant passa amb la vida donada,
o amb l’amor. No veiem directament
l’amor; només el podem “veure” en les persones estimades. Per exemple: jo no
veig l’amor que us tenen el vostres pares; però, és clar: si els vostres pares
no us estimessin, ara vosaltres no seríeu aquí, i ni tan sols existiríeu. Per
això podríem dir que la vida donada,
o l’amor, només els podem “veure” amb
els ulls del cor.
(Continuarà)