Relectures.
Jesús i els endimoniats.
La Marta i en Víctor són un matrimoni que ja coneixem dels diumenges anteriors. Avui en Víctor, tot i considerar-se agnòstic, ha acompanyat la seva dona a missa perquè han d’anar al poble on viu la seva filla gran. Des de l’església, ja aniran directament a casa d’ella. La mala (o bona?) sort ha fet que l’evangeli d’avui fos precisament el de les Temptacions. Sortint de missa, a en Víctor li ha faltat temps per dir, amb sorna, a la seva dona:
Víctor
Em fa l’efecte que surto de Pastorets...
Marta
Què vols dir?
Víctor
Feia temps que no sentia parlar de satanàs
i de dimonis... Encara parleu d’aquestes
coses, a missa?
Marta
No t’ha agradat el comentari del mossèn?
Víctor
Quan he sentit de què parlava, he desconnectat.
Ja en vaig tenir prou amb els Pastorets
de quan era petit!
Marta
A mi m’ha semblat un comentari ben pensat, i molt actual! No tenia res a veure
amb els teus “Pastorets”...
Víctor
Però, com pots perdre el temps escoltant aquestes bestieses?!
Marta
Com ho saps que eren bestieses si no
has escoltat? A mi m’ha ajudat a veure més clares algunes coses.
Víctor
Les coses, més clares!? Quines coses?
Marta
Segur que t’interessa?... Si no l’has escoltat a ell, intueixo que tampoc t'interessarà el que et pugui dir jo...
Víctor
Els capellans us estan fent un rentat de
cervell...!
Marta
Doncs, mira: ja que ho dius, potser a tu t’aniria bé un bon rentat d’aquest cervellot teu! Qui és que encara està ancorat en les seves històries infantils!? Tens més de 50
anys, i encara estàs bloquejat per records
d’infància!
Però ha plogut molt des d'aquells teus “Pastorets”...
Víctor
Però, no t’adones que avui dia parlar de “dimonis” és una autèntica criaturada!
Marta
Ja t’ho he dit: no té res a veure amb els Pastorets.
Els Evangelis, amb un llenguatge de diables
i dimonis, ens fan obrir els ulls
per veure molt millor la realitat humana.
Víctor
“Obrir els ulls”?!...
Marta
Sí; obrir els ulls per veure-hi! No t’has adonat de quantes vegades som "cecs" a pesar de tenir els ulls
perfectes?
Víctor
Cecs, veient-hi?
Marta
Sí: cecs amb ulls perfectes. Recordes aquell polític, president de govern, que va
dir al Congrés: “En España no hay pueblos
sinó ciudadanos”. Va ser una solemne exhibició de "ceguesa". I ho va dir
precisament responent al representant d’un poble que tenia allà, davant dels
nassos.
Víctor
Això, ha comentat el mossèn...?
Marta
No. Això ho vas dir tu, ja fa temps, quan ho veies per televisió. “Aquest home està totalment cec!”,
cridaves i repeties.
Víctor
Sí; ara ho recordo. Però això, què té a veure amb satanàs o dimonis?!
Marta
Això és precisament el que ha explicat el mossèn, i penso que té tota la raó. Els Evangelis
ens presenten Jesús com el contrapunt de les deficiències humanes. Aquestes, a vegades es manifesten en forma passiva: malalties que ens deixen postrats. Però altres vegades prenen forma activa, molt activa i destructiva
perquè destrueixen Humanitat. Es tracta de Ideologies
que, fent-nos cecs i sords davant la realitat, busquen
el Poder per imposar una “realitat
somniada”.
I això és el que, en els Evangelis, vol dir “estar posseït per un dimoni”. Per això
Jesús, en la seva activitat humanitzadora,
no solament cura malats sinó que
també “treu dimonis”.
¿Què és allò que impedeix tanta gent de veure el món real? Una ideologia
que els posseeix. ¿Què és allò que a
tu no et va deixar escoltar al mossèn? El teu “estimat” agnosticisme, que a vegades se’t torna ideologia...
Víctor
L’altre dia em vas dir que t’encantava el meu agnosticisme.
Marta
Bé... Qui m’encanta ets tu; i com que l’agnosticisme
va amb el paquet... ho he de prendre tot
plegat...
Sense deixar de caminar, en Víctor va
envoltar amb el braç la seva dona, se la va acostar, i li va fer un petó. I van
continuar sense dir res més. Quan la filla els va veure arribar, va comentar
amb complaguda ironia: “Sembla que encara sigueu nòvios”.
−I per què no? −va respondre la seva mare.
