PASQUA
de RESURRECCIÓ.
RELECTURES.
Vacances? (3/3).
Els quatre dies de Colònies estan a punt
d’acabar. Aquest matí la Monitora en Cap
ha demanat a en Víctor i la Marta que ho tinguessin tot a punt perquè, després
de dinar (avui dinaran a la casa), podessin participar en la revisió, que faran tots junts.
“Revisió”? La Marta i en Víctor s’han mirat l’un a l’altra...
“Revisió”? La Marta i en Víctor s’han mirat l’un a l’altra...
−És que alguna cosa no ha anat bé?... −es pregunta la Marta.
−I per què hi hem de ser, nosaltres? −afegeix en Víctor.
−Deuen tenir alguna queixa... Però, ¿no et sembla que tot ha anat
molt bé?
−A mi em sembla que sí. Què volen revisar?
La Marta i en Víctor estan neguitosos. Un
moment que passava per allà la seva néta, li han preguntat que què era allò de
la “revisió”. Però ella, evasivament, només ha respost: “Ah, jo no sé res!”
Després de dinar, els monitors han fet ajuntar
totes les taules al centre, i els bancs tot al voltant. En un lloc, a la vora
de la porta de la cuina, han posat dos seients especials, i han cridat els avis-cuiners perquè els ocupessin.
Dissimuladament en Víctor ha comentat amb la seva dona: “El banc dels acusats”. A l’ambient hi havia un cert clima de
nerviosisme.
La Monitora
en cap ha obert la revisió:
Monitora
Hem arribat al final. Com sempre, abans d’acabar, hem de fer una mica de revisió de com ha funcionat tot. Jo proposo que vosaltres (dirigint-se als cuiners) sigueu els primers de dir com us ha semblat la colònia, quines impressions heu tingut, què caldria corregir, si us hi heu trobat bé,...
Hem arribat al final. Com sempre, abans d’acabar, hem de fer una mica de revisió de com ha funcionat tot. Jo proposo que vosaltres (dirigint-se als cuiners) sigueu els primers de dir com us ha semblat la colònia, quines impressions heu tingut, què caldria corregir, si us hi heu trobat bé,...
Marta
Bé... Nosaltres no sabem pas si ho hem fet bé... És la primera vegada d’una cosa així... Perdoneu si alguna cosa no l’hem feta com volíeu, encara que a nosaltres... a mi, m’ha semblat que tot ha anat molt bé. Nosaltres estem molt contents. I em sembla que cap de vosaltres s’ha aprimat gaire!... −va afegir amb ironia.
Bé... Nosaltres no sabem pas si ho hem fet bé... És la primera vegada d’una cosa així... Perdoneu si alguna cosa no l’hem feta com volíeu, encara que a nosaltres... a mi, m’ha semblat que tot ha anat molt bé. Nosaltres estem molt contents. I em sembla que cap de vosaltres s’ha aprimat gaire!... −va afegir amb ironia.
Víctor
Jo dic el mateix que la “iaia”. Mireu: no sé pas si ho hem fet tot bé, però nosaltres ens hem sentit feliços des del començament. Això que a mi em diguéssiu avi, i a ella li diguéssiu iaia, que és com ens diu sempre la nostra Sandra... ens ha fet sentir com si tots fóssiu realment néts nostres. Per a nosaltres ha estat meravellós. No sabeu pas com us agraïm que ens hàgiu “llogat”!
Jo dic el mateix que la “iaia”. Mireu: no sé pas si ho hem fet tot bé, però nosaltres ens hem sentit feliços des del començament. Això que a mi em diguéssiu avi, i a ella li diguéssiu iaia, que és com ens diu sempre la nostra Sandra... ens ha fet sentir com si tots fóssiu realment néts nostres. Per a nosaltres ha estat meravellós. No sabeu pas com us agraïm que ens hàgiu “llogat”!
Un fort aplaudiment va tallar les seves
paraules que ja no li sortien per l’emoció. Automàticament, com si fossin un
sol home, entre tots van retirar les taules i es van posar al voltant d’ells,
com si ells fossin els avis d’una
multitud de néts. Va venir una monitora i va fer una foto de família, que aquella mateixa tarda van rebre, ampliada i
emmarcada especialment per a ells dos.
Ells, aviat es van adonar que aquella “revisió” era en realitat una bonica, senzilla i entranyable festa per a ells, que havien preparat com una sorpresa i com a mostra d’afecte i d’agraïment. Feta la foto, la Sandra, la seva néta, va donar-los un Quadern molt ben fet “perquè el llegissin quan estiguessin sols”. El quadern tenia trenta fulls, escrits per cada un dels trenta components de la colònia, amb la foto corresponent. A la coberta de cartró hi havia el títol:
Ells, aviat es van adonar que aquella “revisió” era en realitat una bonica, senzilla i entranyable festa per a ells, que havien preparat com una sorpresa i com a mostra d’afecte i d’agraïment. Feta la foto, la Sandra, la seva néta, va donar-los un Quadern molt ben fet “perquè el llegissin quan estiguessin sols”. El quadern tenia trenta fulls, escrits per cada un dels trenta components de la colònia, amb la foto corresponent. A la coberta de cartró hi havia el títol:
PERQUÈ ENS RECORDEU.
NOSALTRES HO FAREM SEMPRE.
I els van demanar que, ja allà mateix, llegissin
un dels escrits, el que volguessin. Ho va intentar en Víctor, i va començar a
llegir:
Estimats
avis:
Els meus altres avis estan al país dels meus pares i encara no els conec. Us estimo molt, i ara sé com són els avis, i us estimo a tots. La sopa del sopar era boníssima; però vosaltres encara ho sou més. M’agradaria que tot...hom... fos...
Els meus altres avis estan al país dels meus pares i encara no els conec. Us estimo molt, i ara sé com són els avis, i us estimo a tots. La sopa del sopar era boníssima; però vosaltres encara ho sou més. M’agradaria que tot...hom... fos...
En Víctor no va poder continuar, “trencat” per
l’emoció; ni tampoc la seva dona.
Després de rebre l’abraçada de tots i cada un d’ells, vam sortir al pati de la casa, i van cantar tots junts “És l’hora dels adéus”. Després, la Marta només anava cridant, mentre ensenyava el Quadern: És el millor regal que ens podíeu fer. Gràcies! Gràcies!...
Després de rebre l’abraçada de tots i cada un d’ells, vam sortir al pati de la casa, i van cantar tots junts “És l’hora dels adéus”. Després, la Marta només anava cridant, mentre ensenyava el Quadern: És el millor regal que ens podíeu fer. Gràcies! Gràcies!...
... ...
Al vespre, ja sols a casa, anaven llegint i
gustant aquell quadern entranyable. Era
el Dimarts sant. I la Marta va
comentar al seu Víctor:
−Hem capgirat les coses: la setmana santa comença amb el Diumenge de Passió; en canvi nosaltres hem
començat per la Resurrecció.
−Si la resurrecció
és això, m’hi apunto! Ha estat realment un bany
de VIDA nova.
I es van capbussar
de nou en aquell quadern, aquell mar
de vida expressament creat per a ells.
