.jpg)
EVANGELI.
(Mateu 16,13-20).
En aquell temps...
Jesús anà a la regió de Cesarea de
Felip,
i un cop allà, preguntava als seus
deixebles:
“Què
diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?”
Ells li respongueren:
“Uns
diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies,
altres,
que és Jeremies o algun altre dels profetes”.
Ell els diu: “I vosaltres, ¿qui dieu que soc?”
Simó Pere li contestà:
“Vós
sou el Messies, el Fill del Déu viu”.
Jesús li va respondre:
“Sortós
de tu, Simó, fill de Jonàs:
això
no t’ho ha revelat cap home de carn i sang,
sinó
el meu Pare del cel.
I
ara, també jo et dic que tu ets Pere.
Sobre
aquesta pedra jo edificaré la meva Església,
i
les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.
Et
donaré les claus del Regne del cel,
i
tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel,
i
tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel”.
Després prohibí severament als
deixebles
de dir a ningú que ell era el Messies.
La Pepi i en Pep.
Pep
(Provocatiu) “Jesucrist” és un invent
dels capellans!
Pepi
Hi estic d’acord; encara que seria més exacte dir que és un invent dels primers
grups cristians. Els capellans van venir més tard.
Pep
Tant se val! D’uns o altres, és una gran enredada. Jesucrist no ha
existit mai.
Pepi
Sobre que “Jesucrist no ha existit mai”, hi estic d’acord. En canvi,
sobre l’enredada, depèn.
Pep
“Depèn”?! De què depèn? Si Crist no ha existit, tot això de la religió
i dels miracles... és una solemne ensarronada.
Pepi
Són dues coses diferents. La democràcia plena
no ha existit mai, però no és cap ensarronada.
És un “horitzó” que ens serveix per anar corregint la deformada, i sovint perversa, democràcia que tenim.
Pep
No barregis les coses! Quan dic que Crist no ha existit mai vull dir tot
allò de passejar‒se per sobre el mar, o de multiplicar pans i peixos,
o de convertir l’aigua en vi, o de ressuscitar morts... I els que
prediquen això, o no saben el que es diuen, o volen enredar la gent.
Pepi
Depèn de com llegeixis els Evangelis.
És veritat que si hi busques tonteries, n’hi trobaràs tantes com
vulguis. Però si els llegeixes com cal, podràs veure que diuen coses reals o que poden tornar‒se reals.
Pep
Què vols dir?... Si Crist no ha existit, tota la resta ha de ser mentida.
Pepi
No necessàriament.
T’ho explicaré amb un exemple: Una vegada un professor va dir que per entendre la
història de Espanya cal haver llegit El Quijote. Don Quijote
i el seu Sancho són personatges de ficció. No obstant, a través
d’ells, Cervantes descriu la societat del seu temps d’una manera més real i exacta del que podria fer un historiador
amb dades objectives.
Pep
D’acord. Però quan algú llegeix El Quijote sap perfectament que és una novel·la,
i que tot el que s’hi diu s’ho ha inventat el seu autor...
Pepi
Allò que s’ha inventat l’autor és el llenguatge. I se l’ha inventat
precisament per poder oferir una “radiografia” perfecta d’una realitat que ell no s’ha inventat.
Pep
Els Evangelis són novel·les?
Pepi
No. No ho són, ja que el seu protagonista és una persona ben real. Però
tampoc no són biografies de
Jesús, ni cròniques de accions o paraules que ell hagués fet o dit.
Pep
Doncs, què són?
Pepi
Són una “radiografia” del procés d’Humanització.
Els Evangelistes ens presenten la persona de Jesús com una “radiografia” de la Humanitat ja adulta. En aquesta radiografia
podem veure-hi que la Humanitat té forma d’Història; és a dir: la
Humanitat es va fent. Per això (com tu deies) es pot afirmar de Crist que encara “no ha existit mai”,
ja que s’està fent.
Pep
Que la Humanitat té forma d’Història és evident: no ens calen Evangelis
per saber‒ho!
Pepi
Ben cert. Però la “radiografia” ens mostra també dos punts més d’aquesta
interessant Història: el seu origen i, sobretot, el seu destí.
Pep
Això de la “radiografia” no ho entenc.
Pepi
És una manera de parlar...
Els Evangelistes fan una cosa semblant a allò que solen fer els Paleontòlegs
quan troben un fòssil humà: un crani, una mandíbula... A partir d’allò que han
trobat, i gràcies als seus coneixements sobre l’Evolució, ens poden dibuixar
com deuria ser el seu propietari: si era home o dona, de què va morir,
com s’alimentava, quin lloc ocupava en el procés
evolutiu,... Semblantment els Evangelistes, gràcies a la seva fe, a partir
de la vida concreta de Jesús de Natzaret, dels seus amics i dels seus enemics, de
la seva mort, de les reaccions que va provocar,... ens dibuixen els tres
moments bàsics del procés de
la Vida Humana: el seu origen, la
seva plenitud, i el camí que porta de l’un a l’altra.
Pep
I quins són aquest origen i aquest destí?
Pepi
Sobre l’origen, els Evangelis diuen clarament que la Humanitat no va
començar per casualitat sinó que és
fruit d’un projecte d’amor. Sobre
el destí ens diuen, també amb claredat, que aquest projecte d’amor ens invita a la participació en la Vida
mateixa de Déu.
Pep
Vols que et digui una cosa?... Tot això ho trobo massa maco perquè sigui
veritat...
Pepi
Tens tota la raó. Vist des de la nostra situació, tot això és “massa maco”... a menys que algú hagi viscut
realment aquesta història.
I això és precisament el que fan els Evangelistes: ens presenten algú que ha “viscut” realment
això que sembla massa maco perquè sigui veritat. I ens presenten aquest “algú” de tal manera que ens permet
adonar‒nos dels milers i milers d’humans que, arreu del món, i potser sense
saber‒ho, també han viscut i viuen
aquesta Història. Els signes o paraules que els Evangelistes
posen en la “vida” de Jesús són com enllaços que ens remeten a la Història
de la Humanitat. No tenen sentit si et quedes fixat en ells mateixos.
Pep
Però, ¿qui t’assegura que aquest Jesús dels Evangelis no és un personatge
de ficció?
Pepi
La realitat de Jesús de Natzaret pot
ser negada, i els seus testimonis poden ser considerats uns impostors.
El que passa és que la seva realitat,
precisament perquè provoca ressonàncies tan fondes en el cor
humà, sovint ja no és possible dubtar‒ne.
Pep
Però has dit que els Evangelis no són
cap biografia...
Pepi
No ho són. Però tot allò que diuen pressuposa que Jesús de Natzaret va viure i
morir realment, i que deuria viure i morir de tal manera que molts dels qui van conviure amb ell, van “veure” en ell el camí de la
Humanitat.
Els Evangelis són el testimoni escrit que ens han deixat aquells que el
van conèixer, i van reconèixer que el “camí de Jesús” era, en realitat,
el camí de l’Home.
Pep
La nostra vida inclou mals i dolor, i sempre acaba en la mort.
Aquesta és la realitat. Podem parlar
de tants “camins” com vulguis, però sempre acaben malament...
Pepi
Sí. Aquesta és la realitat que
experimentem cada dia; i sembla ben trista,...
a no ser que sigui veritat allò que ens mostren els Evangelis
(que per això se’n diuen “evangelis”, és a dir: “bona noticia”).
El mal i la mort són un misteri per a la raó humana, però la “radiografia”
ens sorprèn mostrant‒nos que el dolor i la mort també estan al
servei de la Història Humana.
En aquest sentit, en els Evangelis trobem un relat molt significatiu: quan
Jesús havia estat sentenciat i executat, el Centurió que havia dirigit
la seva crucifixió, en veure la
manera com va morir, va exclamar: “Realment aquest home era fill de Déu”.
Hi ha un antic aforisme llatí que diu: Corruptio boni, peius. La corrupció
del que és bo es torna el pitjor. Però els Evangelis ens mostren que aquest
aforisme a vegades funciona al revés: La conversió del dolent dóna el millor.
Pep
És una dada biogràfica, aquesta del Centurió?
Pepi
Segurament que no. Però és una dada real
en la Història de la Humanitat. Per això els Evangelis se’n fan ressò. “El
mal pot servir de trampolí per al bé”. Qui ho diria!
Diríem que el mal no resulta tan inútil com sembla.
Pep
Saps una cosa? Començo a sentir‒me una mica centurió...
