Nota. RELECTURES es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.
RELECTURES.
(Continuació)
En un grup de nens de catequesi... (4/6).
Sense preguntar res, els nens, quan s’han trobat al lloc de la catequesi, ja han encès el llantió que els ha acompanyat aquests últims dies. Recordant allò que els havia dit la catequista en l’última trobada, un dels nens ha preguntat:
Nen/a
Senyoreta: si Jesús va donar del tot la seva vida (és a dir: que va morir), com
podia fer de pastor de la gent?
Catequista
Això que dius és molt important, però no sé si us ho sabré explicar bé.
Fixeu-vos en aquest llantió: la cera s’està convertint en llum. Però, quan tota
la cera s’hagi cremat, hi hauria alguna manera que continués aquesta llum?
Nen/a
Posant-hi més cera.
Catequista
Sí! Molt bé! De fet hi ha llantions de cera líquida, per poder fer això que
dius. Però fixeu-vos en el que faré ara. (La
catequista va agafar un altre llantió i, acostant-lo a la flama, el va encendre).
Què ha passat?
Nen/a
Que hi ha dues flames.
Catequista
Ben cert. Hi ha dues flames, però aquesta segona és una extensió o una
continuació de la primera. Aquesta segona és la mateixa primera que s’ha
escampat. Les flames són així: escampen la seva llum quan les toca alguna cosa
que també pot cremar. Podríem encendre amb aquesta flama milers i milions d’altres
flames sense que aquesta primera perdés res de la seva llum.
Amb la vida donada passa una cosa
semblant. La vida no es gasta quan es dóna. Només és necessari que la “toqui”
algú que també estigui disposat a donar també la seva vida.
Tu preguntaves com pot fer
de pastor, Jesús, si ha donat la seva vida. Doncs mira: com aquesta flama.
Podríem dir que aquest primer llantió és el “bon pastor” de tots els llantions
que hi encenguem. I quan s’acabi la seva cera, la seva flama continuarà viva i
lluminosa en totes les altres flames que hi hàgim encès.
Nen/a
Que xulo! I com va néixer la primera vida donada? Va ser la de Jesús?
Catequista
Jesús parlava molt sovint del seu Pare. Però quan Jesús parlava del seu Pare
no es referia sobretot a St. Josep sinó a Déu. A Déu no el podem veure, però quan ens
fem preguntes com aquesta que has fet tu, és perquè ens adonem que hi ha
d’haver una “font de la vida que es dóna”. Podem donar diferents noms a
aquesta font. Jesús li deia Pare.
Nen/a
No ho entenc. Jesús tenia dos pares?
Catequista
En certa manera, sí. Com tots nosaltres. Tots tenim uns pares que ens han donat
aquest cos que ara tenim. Aquest cos té vida: una vida que ens permet créixer i
fer-nos lliures.
Però amb la llibertat passa una cosa molt interessant: ens permet decidir una
d’aquestes dues coses: voler la nostra vida només per a nosaltres, o,
com aquest segon llantió, acostar-nos a la gent perquè s’encengui en nosaltres la
seva “flama”. Aleshores, també la nostra vida es va convertint en vida que es dóna. Quan ens fem vida que es dóna, connectem sobretot amb la font
de la vida, que és com un “segon Pare”.
...
Nen/a
Senyoreta: jo quan sigui gran vull tenir molts fills.
Catequista
Per què?
Nen/a
Perquè m’agrada la vida. És una cosa molt xula!
Catequista
La vida és la cosa més meravellosa i bonica que existeix. Però també has de
saber dues altres coses més:
Primera: abans d’arribar a ser vida
donada, necessitem moltes coses. Això ho hem de tenir en compte pensant en
els altres. La nostra vida forma part de la Vida que hi ha a tota la Terra, i
hem d’ajudar a que sigui equilibrada.
Segona: tenim moltíssimes maneres de fer-nos vida donada. "Tenir fills" és una manera molt bonica, però n’hi
moltes d’altres. Podem donar o dedicar la nostra vida per a millorar la vida
dels altres o la vida de tota la Terra. Hi ha molta gent que pateix; hi ha
molta gent que no sap estimar; molta gent que no se sent estimada; gent que no
gaudeix de la vida per culpa de les injustícies o del mal que els fan altres
éssers humans. Fixeu-vos en Jesús: no va tenir fills, però va donar la seva
vida per ajudar tothom a gaudir de la vida.
Nen/a
Això és també el que fa Vtè. eh! Senyoreta?
Catequista
Ets molt amable. Us proposo una cosa: fer una llista de totes les persones que,
a cada un de nosaltres, ens ajuden a gaudir de la vida. A veure quantes en trobem!
Ho podríem fer el pròxim dia.
(Continuarà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada