“Després d’haver estat empresonat Joan...”.
1. Els quatre evangelis són coincidents en un
missatge que repeteixen de diferents maneres perquè quedi clar a tothom: ha
arribat l’hora de passar de Joan
Baptista a Jesús.
En un llenguatge actual, es podria dir: també en l’experiència religiosa, a
cada persona i a cada comunitat li arriba l’hora de passar de la minoria
d’edat a l’edat adulta.
2. Això no deu ser fàcil en cap camp. Conec
força joves per als quals arribar als 18 anys no ha comportat cap canvi real ni
cap il·lusió especial. És tan còmode ser menor
d’edat!!!
3. Aquest gust per mantenir-se “petit” es
manifesta també en l’Església. Una prova d’això podria ser la facilitat amb què
es va introduir el baptisme d’infants.
En si mateix, el baptisme significa la incorporació a Jesucrist, que
personifica la situació adulta en la història de cadascú. Que
s’administri el sagrament de l’adultesa
als infants, deu voler dir que no ens
ho prenem gaire seriosament això de passar de Joan a Jesús.
4. També en la societat civil podem detectar
aquest gust per la minoria d’edat
permanent. Això explica que, pràcticament en tots els països anomenats
“democràtics”, la democràcia serveixi
només per legitimar el poder dels governants, i no pas per sentir-se ciutadà
lliure, actiu i creatiu d’un poble. Així
pot passar que certs governants decideixin, “en nom del poble”, que determinats
pobles no existeixen; i que ningú no es
queixi!
5. Passar de menor a major d’edat comporta un
procés que, sovint, ens fa mandra i por. “Por
a la llibertat” és una expressió que ja s’ha fet clàssica.
6. Potser algú pregunti: I, per què hem de ser
majors d’edat? Per què voler ser lliures? Per què anar més enllà del compliment
de les normes i obrir-se al gaudi de
la filiació? Per què buscar la plenitud quan la mediocritat és tan còmoda?
7. No sé pas què respondre a qui faci aquestes
preguntes. Potser per això l’evangeli d’avui comença amb unes paraules
sorprenents: “Després d’haver estat empresonat
Joan, Jesús es presentà...”.
Jesús no actua fins que “Joan” no ha estat empresonat. És una situació que conec per pròpia experiència. He hagut de decidir empresonar la meva minoria d’edat, per ser una mica adult; he hagut d’engrillonar la meva por a la llibertat, per ser una mica lliure. I tot això, per què? Per dues raons que acaben essent una de sola:
- per poder experimentar aquell mínim de dignitat que em permeti sentir la pròpia vida com una cosa valuosa per a mi i per als altres.
- perquè la filiació és un do rebut del Pare, i menysprear-lo posaria de manifest una ingratitud indigna.
Jesús no actua fins que “Joan” no ha estat empresonat. És una situació que conec per pròpia experiència. He hagut de decidir empresonar la meva minoria d’edat, per ser una mica adult; he hagut d’engrillonar la meva por a la llibertat, per ser una mica lliure. I tot això, per què? Per dues raons que acaben essent una de sola:
- per poder experimentar aquell mínim de dignitat que em permeti sentir la pròpia vida com una cosa valuosa per a mi i per als altres.
- perquè la filiació és un do rebut del Pare, i menysprear-lo posaria de manifest una ingratitud indigna.
8. Sense aquest sentiment de dignitat, la nostra vida seria
“una estranya opacitat,
objecte sense dret ni fonament;...
devastadorament mortal,
naturalesa pura,
química només els meus fervors, els meus desdenys,
atzar els meus orígens,
i els meus dolors, ferrenys,
no són sinó un defecte en una fràgil estructura”. (Cant espiritual, de David Jou).
“una estranya opacitat,
objecte sense dret ni fonament;...
devastadorament mortal,
naturalesa pura,
química només els meus fervors, els meus desdenys,
atzar els meus orígens,
i els meus dolors, ferrenys,
no són sinó un defecte en una fràgil estructura”. (Cant espiritual, de David Jou).
9. En la nostra societat es parla molt de drets. Però, sense aquest sentiment de dignitat, els “drets” es
busquen només pel goig de la
confrontació; pel plaer de
reclamar-los a algú; per l’orgull d’afirmar-se
per oposició.
Passar de Joan a Jesús significa afirmar-se
per comunió; passar del jo al nosaltres.