“Per què
et fiques amb nosaltres...?”
La Granja.
En una vall on la caça començava a escassejar,
un banda de llops va solucionar el
seu problema organitzant-hi una gran Granja de mamífers, sobretot ovelles. La
Granja estava prou ben organitzada
com perquè la majoria d’animals poguessin sobreviure i reproduir-se segons un
pla ben establert. D’aquesta manera, mai no faltava aliment per als llops. Aquests també formaven part de la Granja: n’eren els dirigents, els educadors
i els vigilants. Tot funcionava molt bé, i els diferents animals, segons les
notícies donades pels mateixos llops, estaven contents de formar part d’aquella granja moderna i eficaç.
És cert que, alguna vegada, algun es
rebel·lava. Però el sistema era prou
eficaç per contrarestar aquests intents, i normalment eren els mateixos interns
els qui condemnaven aquells descontents
inoportuns.
Però una vegada va haver-hi un xai que havia
estat molt atent a tot el que passava. S’adonava que la majoria d’aquells
animals no podien somniar ni donar
sentit a la seva vida. Va veure que en aquell lloc hi havia molt d’ordre però poca
felicitat. I va decidir dedicar-se a canviar aquella situació frustrant. Ho va
estar rumiant força temps, parlant-ne discretament amb altres companys, intentant
fer entendre que allà els animals eren només peces d’una maquinària, sense cap possibilitat de viure les
capacitats de la pròpia Vida. Aviat va comprovar que el problema estava sobretot
en la peresa dels mateixos animals: peresa
per pensar, per examinar la realitat, per adonar-se de com havia quedat la seva
vida, de com havien renunciat a viure
per conformar-se a sobreviure.
Va veure clarament que per despertar
els companys era indispensable que ells mateixos prenguessin consciència
de la seva dignitat i desitgessin
una Vida més plena.
És per això que un dia, estant a l’escola on
s’ensenyava a assimilar i a complir fidelment la Llei de la Granja, va decidir intervenir. Arribat el moment oportú,
es va aixecar per parlar. “Ha arribat
l’hora d’aixecar el vol”, va començar dient.
Les seves paraules van sorprendre tothom perquè no els parlava sobre tot allò necessari per al bon “funcionament” de la Granja sinó sobre els anhels més profunds dels seus cors, i sobre com podien satisfer-los. Tots els presents l’escoltaven entusiasmats.
Les seves paraules van sorprendre tothom perquè no els parlava sobre tot allò necessari per al bon “funcionament” de la Granja sinó sobre els anhels més profunds dels seus cors, i sobre com podien satisfer-los. Tots els presents l’escoltaven entusiasmats.
Els mestres
de l’escola van veure de seguida que, si no intervenien, podrien perdre el
control de la situació. Així doncs, se li van enfrontar directament. “Per què
et fiques amb nosaltres? Tu ets un infiltrat.
Ets un venut als enemics de la Granja, i ara pretens destruir-nos”. I
el van expulsar de l’aula, declarant-lo perillós,
i indigne de conviure amb ells.
Però allò que havia dit aquell xai va arribar
al més profund del cor de molts i va despertar sentiments que havien restat
adormits. Alguns van començar a pensar si no tindria raó. Potser sí que les seves
vides podien tenir un horitzó que la Granja
els amagava. Les paraules d’aquell xai
conscient van començar a transformar els seus cors, com el llevat transforma
la pasta de farina. Alguns van començar a sentir el gust de la llibertat. I és clar: quan s’ha tastat la llibertat, ja no és possible tornar enrere...