Diumenge, 4 d'advent. B

(Continua el grup de catequesi)

Tindràs un fill... i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

Nen 
Senyoreta: el meu pare i la meva mare es van discutir...

Catequista      
I va ser per culpa teva?

Nen 
Sí... bé, no ho sé... No ho vaig entendre gaire. Vtè. ens havia dit allò de la mare de Jesús; i la meva mare va dir que la mare de Jesús també és mare de Déu. Però el pare li va dir que no emboliqués les coses; que ja estava bé com ho havia dit jo. Però la mare insistia que la mare de Jesús també és la mare de Déu, i es discutien...
Què vol dir “mare de Déu”? Déu té uns pares, com nosaltres?

Catequista      
Em fas una pregunta molt fàcil de respondre però molt difícil d’explicar. A veure...
Mireu: Quan jo em vaig casar, vaig anar a viure a casa del meu marit, que vivia amb els seus pares. I jo també vaig començar a dir-los “pare” i “mare”. No ho eren pas, però jo els estimava igual que el meu marit, i, per tant, els tractava com ell. A ells també els agradava, i em deien “filla”. Deien: abans que us caséssiu, teníem un fill, i ara tenim un fill i una filla.

Nen 
A casa, el meu pare també li diu “mare” a la meva mare...

Catequista      
I això està molt bé. Encara que no sigui del tot veritat, ho diem com una manera de mostrar el nostre amor. Aquest amor sí que és veritat; i expressar-lo d’aquesta manera és molt bonic.

Nen 
La meva mare sempre em diu que la mare de Jesús és també mare nostra, i a vegades li resem...

Nen 
Que els amics de Jesús li diguem “mare” a la seva mare, ho entenc. Però, què vol dir “mare de Déu”?

Catequista      
Mireu: a Déu no l’ha vist mai ningú. Per això hi ha persones que diuen que no existeix... Però tampoc no veiem l’electricitat... Com ho sabem que hi ha electricitat?

Nen 
Perquè s’encenen les bombetes.

Catequista      
Exacte! No podem veure l’electricitat però podem veure la llum que fa una bombeta quan hi arriba el corrent elèctric.
Mireu: a Déu tampoc no el podem veure. Però moltes persones, quan van veure Jesús, es van adonar que en ell hi veien la bondat de Déu. O, si voleu, hi veien Déu, perquè Déu és “bondat”. Per a ells, Jesús era com una bombeta de Déu.
Si en Jesús hi veiem “Déu”, de la mare de Jesús en podem dir d’alguna manera també mare de Déu. Dient això no es vol pas dir que Déu tingui “mare” com nosaltres sinó que en el fill de Maria hi veiem Déu.

Nen.
Una mica complicat, tot això...

Catequista      
Heu de tenir en compte que, parlant així, fem servir les paraules “Déu” i “mare” en un significat diferent del normal, però ens ajuden a sentir-nos més a prop de Déu, de Jesús i de Maria.
Des de fa molt temps a Catalunya fem servir l’expressió “mare de Déu” per parlar de les imatges de Maria més populars: mare de Déu de Montserrat; mare de Déu del Carme; mare de Déu de Núria.. Però en altres casos avui potser és millor fer servir sobretot l’expressió mare de Jesús, perquè és més clara per tothom.

Nen 
Ho puc dir a casa, això?

Catequista      
És clar que sí! Tot allò que us dic aquí, és bo que ho comenteu amb els vostres pares. Però no vulgueu donar-los lliçons! Ells, de tot això, en saben més que vosaltres i, segurament, més que jo; encara que es discuteixin...

3er. Diumenge d'advent. B.

“Li digueren: Doncs, qui ets?”

(Continua el grup de catequesi).

Nen 
Senyoreta: diumenge passat ens va dir que Maria i Joan Baptista representaven les bones persones que havien “preparat” el naixement de Jesús. Però, quin dels dos és el més important?

Cateq.    
Aquesta pregunta és molt interessant, però no te la puc respondre, perquè els Evangelis no parlen de les persones perquè siguin més o menys importants sinó pel servei que fan. Però la teva pregunta és interessant perquè és un exemple de la classe de preguntes que solem fer-nos nosaltres. Els humans, quan encara no hem entès gaire res dels Evangelis, ens fem preguntes com aquesta teva.

Nen 
Per als Evangelis, les persones no són importants?

Cateq.    
Són la única cosa realment important! Les persones són tan importants que totes ho som al màxim; i per això no hi poden haver unes persones més importants que les altres.
Els Evangelis ens parlen de Maria i de Joan Baptista perquè van fer serveis molt bons, i diferents.
Maria, una dona −juntament amb Josep−, fa de mare. Com a mare, Maria serveix la nova vida de Jesús, com fem totes les mares amb els nostres fills.

Nen 
I Joan Batista fa de pare?

Cateq.    
No exactament. En tot cas el pare era Josep, el marit de Maria. Joan Baptista fa el servei de profeta. Com a profeta ensenya el significat profund de la vida de Jesús.

Nen 
Els profetes són aquelles persones que coneixen el futur?

Cateq.    
No. El futur encara no existeix, i per això ningú no el pot conèixer. Els profetes són persones que saben entendre tan bé allò que passa avui que intueixen allò que pot passar demà, i ens avisen. És com quan el mestre veu que un nen no estudia, i li diu: si continues així, suspendràs el curs. El mestre no “coneix” el futur, però, veient el present d’un nen que no estudia, l’avisa del que pot passar.
El servei de Joan Baptista va ser dir a tothom que la Humanitat havia “crescut” tant que ja existia un home-del-tot-bo; i que, els qui volguessin, ja podien seguir el seu exemple.

Nen 
Els profetes no s’equivoquen mai?

Cateq.    
Depèn. Com us he dit, els profetes avisen. Després, depèn de si la gent en fa cas o no. Tornem al Sr. mestre: si aquell nen que el mestre ha avisat es posa a estudiar i aprova el curs, algú podria dir que el mestre s’havia equivocat?...

Nen 
Després de Jesús, també hi ha profetes?

Cateq.    
És clar que sí; encara que, mentre viuen, normalment no en diem “profetes”. Per exemple: segurament que els vostres pares us avisen de moltes coses. Podríem dir que, per a vosaltres, ells són els vostres profetes més pròxims.

Nen 
El meu pare sempre em diu que he d’estalviar l’aigua i l’electricitat. Perquè si no, no n’hi haurà per a tothom.

Cateq.    
Doncs, faràs molt bé de fer-ne cas, perquè ell sap molt bé el que està passant avui, i el que pot passar demà si no fem les coses ben fetes.

Nen 
Els profetes ens avisen només de coses dolentes?

Cateq.    
Aquesta pregunta m’agrada molt i és molt important. Podria semblar que els profetes ens espanten amb coses dolentes. Però és totalment al revés. La primera cosa que diuen els profetes és que Déu estima tant els Humans que ens invita a créixer per poder estar a la seva altura, i així poder ser feliços com ho és Ell. Això és el més important que diuen; i ens avisen, quan veuen que ens ho podríem perdre. Tornem al Sr. mestre: quina és la primera cosa que vol un mestre per als seus alumnes?

Nen 
Que aprovin el curs perquè així no hagin de repetir...

Cateq.    
Exacte! I “aprovar el curs” vol dir aprendre moltes i moltes coses que ens ajudaran a viure millor tots plegats. Un nen que no estudiés s’ho podria perdre, i retardaria el creixement de la Humanitat.

Nen 
O sigui: que el Sr. mestre també és un profeta!

Nen 
I Vtè. també, Senyoreta!

Diumenge d'advent-2. Any B

RELECTURES.

Jo us he batejat només amb aigua;

ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

(Continua el grup de catequesi)

Nen 
Senyoreta: l’altre dia ens va dir una cosa que no entenc: que, quan diem que Jesús neix, volem dir que neix una mica més la Humanitat. Però, la Humanitat és molt més vella que Jesús...

Catequista      
És veritat: això que us vaig dir és una mica difícil d’entendre perquè encara sou massa petits. A veure si us ho sé explicar.
Vosaltres, ara, quants anys teniu?

Nen 
9 anys, més o menys. Anem al mateix curs...

Catequista      
9 anys són força anys... Ja sou persones grans?

Nens       
No! Som encara nens i nenes...

Catequista      
I què vol dir que encara sou nenes i nens?

Nen 
(Després d’un petit silenci) Vol dir que, per viure i créixer, encara necessitem els pares i la gent gran.

Catequista      
Exacte. Molt ben dit! I l’any que ve, ja sereu grans?

Nen 
No. Només serem una mica més grans.

Catequista      
I d’aquí 10 anys?

Nen 
Ja serem grans! I podrem portar cotxe!

Catequista      
Si teniu cotxe, és clar...
Podreu portar cotxe perquè ja sereu capaços de dirigir la vostra vida. També sereu responsables d’allò que fareu o deixareu de fer...
Tot això vol dir que tardem 18 anys a fer-nos grans. Podríem dir que, abans de ser dones i homes de debò, estem 18 anys creixent, o naixent cada dia una mica més.
Doncs, mireu: això que passa a cada un de nosaltres, també ha passat amb la Humanitat. Els primers homes i dones eren poc “crescuts”. Però la Humanitat ha anat creixent durant milers d’anys.

Nen 
Com ha crescut, la Humanitat?

Catequista      
La Humanitat som tots els homes i dones que han existit o existim (i també els que existiran). Hi ha persones, moltes persones, que fan créixer la Humanitat perquè són bones; i també n’hi ha que fan difícil aquest creixement perquè es porten malament.

Nen 
És com al cole. A la nostra classe hi ha dos nens que, quan hi són tots dos, tots perdem el temps i fem el burro. Però, quan en falta un d’ells, el profe diu que treballem molt i que aprenem moltes coses.

Catequista      
Això que passa a la classe, passa també als pobles, als països,... i a tota la Humanitat. Hi ha gent que ajuden a que tots ens respectem i siguem amics. Així la Humanitat “va naixent una mica més”; és a dir: creix. També a vegades provoquem baralles, fem guerres... Fins i tot, a vegades, hi ha gent que mata! Això no deixa créixer la Humanitat.

Nen 
Jesús va ajudar a créixer la Humanitat?

Catequista      
I tant! I no només això. Vosaltres, el dia que fareu 18 anys, sereu majors d’edat. Però la Humanitat, ¿quan es va fer major d’edat? (Silenci dels nens)
Les persones que van veure la manera com Jesús vivia fent el bé a tothom, i com moria donant amb amor la seva vida, es van adonar que aquella manera de viure era la manera de ser homes i dones adults. Per això van considerar que, en Jesús, la Humanitat ja havia arribat a ser major d’edat. En Jesús, la Humanitat es va fer gran. Ara només falta que també ens fem “grans” la resta dels humans.

Nen 
Abans de Jesús, ningú no havia estat bona persona?

Catequista      
Hi havia hagut moltes persones bones, i molt bones. Van ser precisament elles, les persones bones, les que van fer créixer la Humanitat perquè hi pogués néixer una persona tan bona com Jesús. Els Evangelis ens parlen de totes aquestes bones persones representant-les sobretot en dos personatges: una dona: Maria, com a mare de Jesús, i un home: Joan Baptista, com a precursor de Jesús. Li diem precursor perquè la seva feina era fer saber a tothom que “l’home adult” ja existia, i que tothom el podia veure, si desitjava ser com ell.
Mireu: abans de Jesús, la gent pensava que, per ser bona persona, era necessari sobretot complir bé les normes de la Religió i totes les altres lleis. En canvi, els que van conèixer Jesús es van adonar que les persones realment bones són aquelles que estimen els altres. Fins i tot les mateixes lleis i la Religió només són bones si ens ajuden a estimar els altres. Només l’amor als altres ens fa ser realment majors d’edat.

La Puríssima. (2017)

Relectures. Any B.

No hi ha cap RELECTURA per a la festa d’avui. Però us proposo de llegir el breu poema de David Jou L’arcàngel Gabriel parla de Maria”.
El poeta-científic, amb un punt d’ironia, imagina el nostre arcàngel molt atabalat per la difícil missió de parlar el pobre llenguatge dels humans, i de com poder velar la seva esplendor a fi de no enlluernar uns ulls tan febles sense deixar-los cecs. Però es troba amb la sorpresa: quan s’acosta a Maria, aquesta no s’esglaia. Els seus ulls el miren serens, torbats i juganers, sorpresos i impacients... El bon arcàngel ha descobert què vol dir allò de “plena de gràcia”. I el poeta, amb una sola frase, expressa de forma genial i moderna, tot el misteri de Maria. I ho fa no parlant de Maria sinó del món: “I el món inhàbil dels humans, per un instant, em semblà ple de meravella”.

L’arcàngel Gabriel parla de Maria.
(David Jou.  l’èxtasi i el càlcul. Pg. 438).
 

Quina fatiga aprendre els llenguatge dels humans,
“Déu vos salve, Maria”,
quina fatiga!
Com si la llum volgués alentir-se
i, en lloc de ser simultània, s’hagués d’aturar,
i l’univers s’esberlés en racons inconnexos i foscos!
Quina fatiga!

Quants segles d’esforç
per aprendre a frenar el pensament al seu ritme,
a velar l’esplendor
fins a fer-la prou suportable als seus ulls,
a esmicolar la paraula en bocins
que els poguessin semblar comprensibles,
“Déu vos salve, Maria”.

Pitjor:
a mesura que anava atansant-m’hi,
quant dolor m’anava envaint per sorpresa:
aquells mots limitats,
aquella claror velada,
aquell pensament lentíssim,
quin món configuraven,
tant esquerp i al·lucinant!

“Plena sou de gràcia!”:
ah, que difícil omplir de gràcia un humà!:
sembla esglaiar-se’n,
com si es veiés de cop i volta
amb les mans plenes de brases
i les hagués de deixar ràpidament,
per no cremar-se,
i hagués d’ofegar amb l’aigua
fins i tot el seu record de roentor.

Quina fatiga,
ser portador de tant d’esglai
amb un pur balbuceig,
i quin temor de ser foragitat i malentès!

“Deu vos salve, Maria”.
Quins ulls em van mirar!:
semblava que tinguessin
una inexhaurible reserva de frescor;
hi vaig començar a abocar tot el meu foc
i no s’esglaiaven;
semblaven alhora atònits i còmplices,
torbats i juganers,
sorpresos i impacients;
acceptaven la meva realitat misteriosa
en lloc de refusar-la
com a simple al·lucinació fantasmagòrica.

Oh, sí: “plena de gràcia!”

I el món inhàbil dels humans,
per un instant,
em semblà ple de meravella.

1er. diumenge d'advent. Any B.

1er. diumenge d’Advent. Any B.

Juntament amb els Apunts d’homilia corresponents a l’any B del cicle litúrgic, reedito també RELECTURES.

 Amb RELECTURES vaig intentar expressar, ja fa uns anys (2011) i amb un llenguatge diferent, alguna de les idees del relat evangèlic o de la festa corresponent. Voldria ser una espècie de “traducció” no pas de conceptes sinó d’esquemes mentals. Sóc conscient que es tracta d’una cosa arriscada, que pot servir o destorbar. Imagino que hi haurà RELECTURES una mica encertades i d’altres de molt desencertades. Demano al possible lector una tolerància benvolent. Però em fa il·lusió posar el meu granet de sorra en l’esforç de tanta gent que ja fa temps es dedica a aquesta feina tan necessària i urgent.

RELECTURES es situa en el marc d’un grup de catequesi d’infants.

Pere Torras.

“Fer néixer Humanitat”.

Catequista.
Avui comencem l’Advent. Això vol dir que s’acosta una festa molt grossa. Quina?

Nen
El pont de la Constitució.

Cateq.
No. Més grossa; i no tan aviat...

Nen          
Les vacances de Nadal.

Cateq.       
Exacte. La festa de Nadal. Nadal és una festa grossa. Per això dura força dies. I ara, quatre setmanes abans, ja comencem a preparar-la. I què celebrem per Nadal?

Nena        
El naixement de Jesús.

Cateq.       
Molt bé.

Nen          
Senyoreta: com és que Jesús no acaba mai de néixer? Perquè cada any diuen que neix...

Nena        
Sí que neix cada any! Cada any a la parròquia hi posen un nen Jesús, i tothom li fa un petó.

Nen          
Au va! Tu ets tonta! Allò de la parròquia només és un nino.

Nena        
El tonto ets tu. Com que els teus pares no van a missa, això no ho saben i no t’ho expliquen. Els meus pares em porten cada any a la missa del gall, i cantem cançons perquè Jesús ha nascut.

Nen          
Doncs, el meu pare diu que Jesús no ha existit mai, i que això de Nadal és només un negoci.

Nena        
Si no creus en Jesús... per què vens a catequesi?

Nen          
Tu et creus molt sàvia, eh! Doncs mira: els que es creuen més savis són els més burros...

Nena        
Senyoreta: per què no diu res, Vtè? Aquest nen ens està insultant!...

Cateq.       
Us escoltava. I si ara m’escolteu vosaltres a mi, us diré algunes coses que hauríeu de saber. Encara que m’ho heu posat molt difícil!!!
Primer de tot us diré que aquí, la que sap més coses sóc jo, i no perquè sóc la catequista sinó perquè sóc la més gran! Heu d’entendre això: tothom, des del moment que neix, comença a aprendre coses. Així, com més vells, més coses sabem. Però també, tots aprenem coses diferents, perquè vivim en llocs diferents, o perquè ens trobem amb persones diferents, o perquè ens agraden coses diferents... Sempre aprenem, però aprenem coses diferents. Així, els que anem a missa aprenem unes coses; i els que no hi venen, com que van a altres llocs, aprenen altres coses.
Fixeu-vos que això està molt bé perquè d’aquesta manera, quan parlem, tots podem aprendre els uns dels altres. Encara que jo sé més coses que vosaltres perquè sóc més gran, també aprenc de vosaltres moltes coses perquè la meva vida és diferent de la vostra. Tots podem aprendre els uns dels altres. Però, només si som amics! Si no som amics, no aprenem res de res, perquè només veiem les coses des del nostre cantó. Quan discutim, només veiem allò que ens interessa. Per tota la resta som com cecs.

Nen          
Senyoreta: Jo vull demanar perdó a l’Ester, perquè li he dit tonta. No volia insultar-la. Em perdones, Ester?

Ester        
No estic pas gaire enfadada. Potser tenies raó: jo no sóc tonta, però m’he portat com una tonta. Amics, Roger? −li contesta ella tot allargant-li la mà.

Roger       
És clar que sí! −donant-li també la mà.

Cateq.    
Ei!!! Això és meravellós! M’acabeu de posar-me les coses molt fàcils! −va dir ella, entusiasmada, agafant també les mans dels dos nens.
Acabeu d’ensenyar-nos a tots què vol dir Nadal.
Neix o no neix, Jesús, per Nadal? Mireu: Jesús, com a persona concreta, ja fa 2000 anys que va néixer; i no torna pas a néixer cada any. Però, quan ara parlem del naixement de Jesús, volem dir tot allò que fa néixer una mica més la Humanitat. És a dir: tot allò que l’ajuda a créixer, a ser més bona; tot allò que ens ajuda a ser més “humans”.
Això que acabeu de fer vosaltres dos, fa que la Humanitat ara sigui més bona que fa dos minuts.
Heu fet néixer una mica més Jesús, perquè heu fet que hi hagi una mica més d’Humanitat entre nosaltres.
Celebrem les festes de Nadal una vegada cada any, però és Nadal cada dia que algú fa néixer una mica més d’Humanitat, com vosaltres heu fet ara.

Ascensió. B

En un grup de catequesi... (6/6).

Quan la catequista va arribar, ja hi havia tres dels set nois i noies del grup. Ja havien encès el llantió que els havia acompanyat durant força dies, i tenien els ulls enganxats a la seva flama. Ni tan sols van mirar la senyoreta per saludar-la. Només un li va preguntar:

Nen/a    
Senyoreta: si la flama no s’apaga mentre estem aquí, ens podrem quedar una estona més?

La catequista va entendre de seguida la situació, i va comprovar que, efectivament, la flama estava a punt de cremar tota la cera del llantió. També va veure que seria impossible parlar de qualsevol dels temes de la catequesi. Els tres nois, i els que van arribar després, estaven només pendents de l’evolució d’aquella flama que s’apagaria d’un moment a l’altre. En un silenci total, quasi sense respirar per no provocar cap moviment de l’aire, miraven aquella flama amiga que s’anava extingint. De sobte, com qui ha trobat una gran solució a un gran problema, un d’ells va dir:

Nen/a    
Senyoreta: podríem encendre en aquesta flama els llantions que ens va portar l’altre dia!

Catequista     
Bona idea!

Un dels nens va prendre de seguida un d’aquells llantions, i va preguntar:

Nen/a    
Puc posar-hi el meu nom?

I sense esperar resposta, va escriure el seu nom a la part de sota del llantió.

Nen/a    
Per què escrius el nom aquí sota? Aquí no es pot llegir!

Nen/a    
És igual. Així cremarà tota la cera abans que es cremi el meu nom.

Totes les noies i nois del grup van escriure el seu nom a la part de sota del seu llantió. Després, un va intentar encendre’l en la flama del llantió. Oh! Impossible! Aquella flama era ja massa petita, i estava al fons del vas de vidre que formava el llantió, i els altres llantions eren massa grossos per arribar a la dèbil flama. Els nens va experimentar una profunda decepció. Què podien fer? I quedava tan poc temps!
Però aviat un d’ells va tenir una idea genial: va agafar un tros de paper, el va cargolar, i el va encendre en la petita flama. Va haver-hi un esclat d’alegria mentre ell mostrava, com un trofeu, el paper encès. Amb el paper encès va poder encendre el llantió de la senyoreta i dos més.

Nen/a    
Fem un altre paper per encendre els altres llantions.

Nen/a    
Per què? Ara ja els podem encendre amb el llantió de la senyoreta. És la mateixa flama!

Catequista     
Com vulgueu. Podem fer un altre paper o encendre els altres llantions amb que ja són encesos.

Nen/a    
Senyoreta: a mi m’agradaria més encendre el meu llantió en el seu.

Tots van encendre el seu llantió en el de la catequista. Aquesta va adonar-se perfectament del que significava aquest gest tan senzill però tan eloqüent; i no va poder evitar que unes llàgrimes li brillessin als ulls. Quasi al mateix moment la flama amiga del llantió de vidre es va apagar, i aquells nois i noies, com impulsats per un ressort automàtic, van deixar els seus llantions a la taula i es van posar a aplaudir.

Catequista     
Hem aplaudit de joia o de pena?

Nens
Les dues coses, senyoreta. De pena, perquè s’ha apagat. I d’alegria, perquè tota la cera s’ha convertit en llum. I ara hi ha vuit flames per comptes d’una.

Catequista     
Ben cert: una vida així, que es dóna del tot, mereix ser aplaudida.

Després, acabant la trobada de catequesi, cadascú va endur-se a casa el llantió que portava el seu nom. I van fer un pacte entre ells: no deixarien apagar aquelles flames, que simbolitzaven les seves vides.

======================

NOTA.

Aquí acaba la reedició de RELECTURES. 

RELECTURES va començar en la Pentecosta del 2011 (Any A) fins a l'Ascensió del 2012 (Any B). La resta de l'any B vaig escriure uns pensaments sobre NOVA EVANGELITZACIÓ , apuntant-me a la campanya de Benet XVI. Aquests Pensaments seguien un ordre temàtic, no pas en correlació amb els evangelis dels diumenges. Per tant: no en faré la reedició. Si algú hi està interessat, pot trobar-los en aquest mateix blog, a la data corresponent. 

6è. de Pasqua. B.

RELECTURES.

En un grup de catequesi... (5/6).

Avui la catequista ha preparat un “número especial” per a la trobada de catequesi. El llantió que havia encès dies enrere per explicar la resurrecció s’havia convertit en un element central en el grup de catequesi. Per això avui la catequista s’ha presentat amb vuit llantions nous: un per a cada un dels nois i noies, més un per a ella. Són llantons un xic grossos, blancs, rodons, i no necessiten cap vas de vidre. També ha portat uns retoladors especials per escriure sobre cera. Els nens s’han adonat de seguida que aquells llantions eren per a ells i, en veure els retoladors, un d’ells ha preguntat de seguida:

Nen/a    
Senyoreta: hi puc fer un dibuix?

Catequista     
Jo els havia portat per fer una altra cosa. Què us vaig demanar, l’últim dia?

Nen/a    
Que féssim una llista de persones bones.

Catequista     
Més exactament us vaig dir una llista de persones que ens ajuden a gaudir de la vida. Si us sembla, la podríem fer avui, i escriure el seus noms aquí, al llantió de cadascú. Però, perquè quedi ben bonic, us aconsello d’escriure-ho primer en un foli, ordenar-los, veure quants n’hi ha, i després copiar-los al llantió. Què us sembla?

Nen/a    
Senyoreta: podem copiar-nos?

Catequista     
És clar que sí. Això no és cap examen! Ajudem-nos a veure les persones que ens ajuden a gaudir de la vida.

Nen/a    
Què vol dir “gaudir de la vida”, senyoreta?

Nen/a    
Vol dir allò que ens diverteix.

Catequista     
En certa manera, sí. Però ara pensem només en les persones.

Nen/a    
A mi em diverteix jugar a futbol.

Catequista     
Hi jugues sol?

Nen/a    
Amb els amics...

Catequista     
Doncs així, no hi posis “futbol” sinó els noms dels amics amb qui jugues.

Nen/a    
Ah! Només persones! Les persones que ens ajuden...?

Catequista     
Exacte. Només persones. Si hi ha coses que us agraden, penseu en les persones que les fan, o que les venen, o que us les donen...

Nen/a    
Ui, senyoreta!!! Així serà una llista molt llarga!

Catequista     
Per això us he dit de fer-la primer en un paper...

Els nens van començar a escriure. Després d’escriure alguns noms, miraven què havien escrit els altres i si s’havien descuidat d’algú. Aquella llista va resultar sorprenent. Alguns van demanar més paper. Les llistes s’anaven fent llargues, i més llargues: des dels pares als companys d’escola, passant pels qui ens fan possible tenir aigua a casa, electricitat, internet... Escombriaires, botiguers, guardes urbans, infermeres, metges, mestres...
Un nen va adonar-se que a la llista de la senyoreta hi havia els seus noms.

Nen/a    
Senyoreta: nosaltres l’ajudem a disfrutar de la vida?

Catequista     
Molt més del que us pugueu imaginar!

Aquelles noies i nois van descobrir coses importants: que no acabava mai la llista de persones que els ajudaven a gaudir de la vida; que vivim en un mar de vida donada i vida rebuda; que la nostra vida ens ve d’una multitud de persones que ni ens coneixen ni coneixem, però que sense elles no podríem viure bé. Van adonar-se que qualsevol llista tancada seria injusta, perquè el do de la vida ens arriba des de moltíssimes persones desconegudes, llunyanes, àdhuc desaparegudes...
La flama de la nostra vida neix d’una cera que l’univers enter ha anat convertint en el llantió que ara som o podem ser nosaltres. I la nostra llum donada, com la d’aquests llantions, continuarà per sempre en l’oceà de vida que creix permanentment.

(Continuarà)