Diumenge 32è. de durant l'any A.

 

EVANGELI. (Mateu 25:1-13).

En aquell temps,

Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

“Passarà amb el Regne del cel com en deu noies,

que sortiren amb torxes a rebre l’espòs.

N’hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren desassenyades.

Les desassenyades no s’emportaren oli per les torxes,

però cadascuna de les prudents

se’n proveí d’una ampolla.

Com que el nuvi trigava, els vingué son,

i totes s’adormiren.

Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.

Aquelles noies es despertaren

i començaren a preparar les seves torxes.

Les que no tenien oli digueren a les altres:

Doneu-nos oli del vostre,

que les nostres torxes no s’encenen.

Però les prudents els respongueren:

Potser no n’hi hauria prou per a totes;

val més que aneu a comprar-ne.

 

Mentre hi eren, arribà el nuvi,

i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa.

I la porta quedà tancada.

Finalment arribaren també les altres,

i deien des de fora:

Senyor, Senyor, obriu-nos.

Però ell els respongué:

Us dic amb tota veritat que no us conec.

Vetlleu, doncs,

perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

 

“Cinc de prudents... i cinc de sense seny”. 

La mare de l’Àlvaro ha anat a la parròquia per apuntar el seu fill a la 1ª Comunió. Es coneixen amb la catequista, i han xerrat una bona estona. Ella, la mare, ja havia fet la seva 1ª Comunió a aquella parròquia, i ara lamenta que no hi hagi aquells grups de quan ella era nena.

−Ens ho passàvem molt bé! Per què no ho feu, ara? −va dir amb un to una mica acusador.

−Els temps han canviat −va respondre la catequista−. De totes maneres, si l’Àlvaro vol venir, en podríem fer un. Què et sembla els dissabtes, a les 4?

−Els dissabtes... Saps què passa? Que juga a futbol i, sobretot quan juguen fora, no podria venir.

−I els diumenges, a les 3:30?

−Ui, no! Els diumenges anem a veure els avis; que se’ls estima molt.

−Què et sembla els dijous, a les 12:15 sortint d’escola?

−Vols dir? Però si a les 3 ja han de tornar‒hi a ser!... Aniria molt estressat...

−Doncs a les 5, quan han acabat...

−El que passa és que dos dies va a anglès, i dos més, a reforç de mates... Saps: li costen una mica els estudis...

Entenent el que passava, la catequista li va dir:

−Doncs, mira: aquí tens aquest imprès. “És per a vosaltres, els pares”. És per ajudar‒vos a decidir. És una Historieta de l’Evangeli que parla de 10 noies que, en un casament, esperaven que arribés el nuvi... També hi ha un petit qüestionari. Us en parleu vosaltres, els pares, i després ens tornem a veure per trobar una solució.

−Ah, molt bé –va respondre la mare. Es van fer un petó, i va marxar.

Al cap d’una setmana la mare de l’Àlvaro va telefonar la catequista dient‒li que la “fitxa” que li havia donat era força estranya; fins i tot el seu fill s’havia escandalitzat d’aquelles noies que no volien compartir el seu oli amb les altres que s’havien adormit...

−Però... si us vaig dir que era per a vosaltres, els pares! No era per a l’Àlvaro. Era per ajudar‒vos a vosaltres a parlar‒ne i decidir! Repeteixo: aquesta Historieta és perquè la llegiu vosaltres, els pares; i després us respongueu el Qüestionari que hi ha.

....................

La mare no va tornar amb la catequista, ni l’Àlvaro va anar a la catequesi, ni va fer la comunió (almenys a la seva parròquia)...

....................

Estant ja a la Universitat, el destí va voler que l’Àlvaro fes amistat amb una noia que el va convidar a unes Trobades de joves. És un grup de “reflexió i sentit de la vida”, va dir‑li, i és molt interessant.

−No serà una secta! −va replicar, mig en broma, ell.

−Si vens, tu mateix ho podràs jutjar. A mi no m’ho sembla, va respondre, ella.

És en aquest grup que l’Àlvaro va conèixer la Núria. Després es van casar, i ara ja tenen un noi de 8 anys.

...................

Aquesta historieta la va explicar el mateix Àlvaro en una Trobada de pares de 1ª Comunió. I va afegir: el nostre fill se’ns està fent gran per moments, i la Núria i jo no volem que ens trobi amb les torxes sense oli, com va passar als meus pares amb mi. Per això estem aquí.